Compte amb el ministre Blanco!
A qui ens hem de creure, al ministre Blanco o al PSOE? Quina pregunta més estranya, oi? Que no són el mateix? Doncs, us ho plantejaré d’una altra manera: qui ens està enganyant, Blanco o el tàndem format per Griñán, President d’Andalusia pel Psoe, i Marcelino Iglesias, secretari general del mateix partit?
Ahir, Blanco sembla que va prometre posar el fil a l’agulla al corredor del Mediterrani per unir Algesires amb Finlàndia. Fins i tot s’ha establert una primera trobada per al 3 de març. Ho enunciaven joiosos els nostres presentadors del telenotícies.
Ei, però només dos dies abans, el secretari d’organització del Psoe, i president d’Aragó, el senyor Iglesias, es dirigia directament a Brussel·les a demanar la “prioritat” d’un altre corredor ferroviari que en comptes de passar per Catalunya passa per Aragó i que fa més de 10 anys que el Ministerio ja té dibuixat, el TCP (Travesía Central del Pirineo). No hi va anar a fer una conferència de premsa, es va entrevistar amb qui detecta el poder de decisió, el comissari de Transports de la Comissió Europea, Siim Kallas. Per assegurar el tret, l’endemà es va entrevistar amb la Presidenta del Comité de Regions Mercedes Bresso. Per cert, per assegurar-se’n més, el segon dia es va fer acompanyar d’un altre pes pesant del Psoe, el president d’Andalusia, senyor Griñán.
És a Brusel.les on s’escriurà el LLibre Blanc de la connectivitat entre regions europees i on es farà el traçat de la Red Transfrontera. I sobre tot, de Brusel.les han de sortir els diners. Nosaltres, aquí, escoltant unes promeses de Blanco que ben bé podrien ser cants de sirena, que ell sap entonar tant bé: va ser Blanco qui va prometre unes inversions a Rodalies que no s’han materialitzat i qui va prometre desfer part de la tisorada del juny passat, però ningú sap res encara de l’A-27.
Qui està fent comèdia, Blanco o els pesos pesants del Psoe? Seria una ingenuïtat pensar que Blanco desconeix el que fa el president d’Aragó i secretari general del seu partit. Ningú va a exposar un pla a les principals instàncies europees sense els avals del partit del govern estatal. Europa no programarà pas dos corredors ferroviaris paral.lels des de la mateixa Algesires.
I, aviam, per què ens hem de veure d’aquesta manera podent ser independents i actuar pel nostre compte amb els nostres diners?
Andalusia juga contra Catalunya.
Els qui van posar el crit al cel davant “l’etzegueiada” de Puigcercós què diran ara? Andalusia recolza Aragó sense guanyar-hi res. L’aposta d’Andalusia és clarament bel.ligerant amb Catalunya. Tant el Corredor com el TCP, ambdós, parteixen d’Algesires i passaran necessàriament per terres andaluces. Per què Griñán s’ha de posar al costat d’Aragó? Ells sabran, però està clar que el més normal és que s’haguessin mantingut neutrals. Fins i tot podien haver-se mostrat solidaris amb els descendents dels seus immigrants que ara viuen entre nosaltres. Perquè, que jo sàpiga, a l’Aragó no hi van emigrar pas. Tampoc seria demanar massa una solidaritat amb Catalunya que va acollir els andalusos que més ho necessitaven.