CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

És probable que al començament, durant un curt període, estarem formalment fora. Però serà per formes, serà fals, perquè els primers que no els interessarà que estiguem fora, una exclusió no formal sinó real, serà Espanya mateix i els segons són Europa. Els interessos són forts perquè nosaltres hi siguem. I hi haurà uns acords transitoris que farà que tot segueixi igual, que es respectin pràcticament tots els acords que ens afecten com a ciutadans europeus. (Salvador Cardús. Tertúlia de Catalunya Ràdio, dilluns)

Les normes europees no es refaran per als interessos dels catalans. Es refaran per protegir els interessos de les empreses estrangeres a Catalunya, dels creditors… (Pedro Lecuona, notari)

Una cosa és que l’Estat català no formi part de la UE dels estats i una altra sortir de la UE per part dels ciutadans. (Mònica Terribas. Mateixa tertúlia)

Noruega i Suissa no són de la UE, però tenen acords que fa que pràcticament estiguin homologats als estats de la Unió des del punt de vista dels interessos econòmics i comercials. Posar l’accent en allò purament jurídico-formal és perdre de vista la gran capacitat adaptativa que ja ha demostrat sempre la UE. (Cardús).  

Les grans empreses, quan se les pregunta, diuen que no estan preocupades. Perquè tampoc contemplen la sortida de Catalunya de la UE, no entra en els seus plantejaments. (Pedro Lecuona).

Com molt bé diu Antoni Castells, la UE farà els possibles perquè Catalunya no s’independentitzi, però si la independència esdevé inevitable, faran els possibles perquè tingui lloc de manera que res no canviï. (Citat per Miquel Puig).

Que entrin nous estats a la UE no és cap problema. Una Europa de 300 es faria difícil de gestionar però una Europa de 50, no. Els EEUU està format per uns 50 estats i es gestionen raonablement bé. […] De 28  a 50 encara hi ha marge per poder créixer. (S. Cardús)

I la independència esdevindrà inevitable perquè nosaltres la farem inevitable. Perquè així ho volem .