CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Aquest any en farà 200 del setge que la ciutat de Tarragona va patir per part de les tropes napoleòniques. L’Ajuntament ha programat un conjunt d’actes per donar aconèixer aquells fets. Van iniciar-se pròpiament aquest 15 de febrer amb la presentació per part del consistori de la petició per declarar lloc d’interès Nacional les restes del fortí situat a l’Oliva. El programa inclou l’acte final al gener del 2012. Aparentment són molts mesos, però el gruix dels actes es concentren en el primer semestre d’aquest any i la cloenda efectiva serà l’homenatge als màrtirs del setge, el 28 de juny.
L’Ajuntament ha englobat la commemoració sota l’epígraf “La Tarragona assetjada”. S’entén, per tant, que la ciutat va ser víctima d’una voluntat criminal invasora. Això cal matisar-ho. 

Si Tarragona s’hagués avingut a ser controlada per les tropes franceses, com s’hi van avenir la gran majoria de ciutats europees, el setge no s’hagués produït. Ni les seves conseqüències s’haguessin prolongat durant més de cinquanta anys. Els civils i les seves ciutats, per principi, es mantenien al marge de les guerres i aquestes eren protagonitzades pels exèrcits regulars. Tarragona, com Girona, Tortosa i Lleida, van voler resistir-s’hi. Saragossa, de l’antiga corona d’Aragó, també. Suposo que més d’un historiador haurà estudiat aquest fet diferencial. Tanmateix, no s’ha programat cap conferència per parlar-ne.

El setge, doncs, va ser la conseqüència d’una voluntat de resistència. I d’un esperit lluitador i insubornable de la nostra població civil. Si l’epígraf dels actes commemoratius digués “La Tarragona indòmita” o “La Tarragona de 1811, lluita i ressorgiment” hagués descrit millor el sentit del setge.

L’enfocament general del programa és clarament espanyolista. No s’engloben els fets en la forma específica amb què Catalunya els va sentir i hi va reaccionar, ni tampoc en la seva situació política i econòmica. Per contra, s’han volgut emmarcar en les coordenades d’una Espanya borbònica que, no totalment, però sí en gran part li era aliena. I quan veus que l’últim acte de la commemoració és una lectura d’Arturo López-Reverte te’n recordes que l’Ajuntament està dirigit pels socialistes i per una Esquerra desorientada. Caldrà estar atents al programa que aquests dies emet TV3 HD dirigit per Enric Calpena per conèixer el sentit exacte que la invasió va tenir per a nosaltres.   

El càstig sofert per Tarragona i les ciutats catalanes resistents va ser terrible. Un càstig que, junt amb el que un segle abans ens havien infligit les tropes espanyoles, ha deixat un empremta molt gran en l’ànim dels catalans. Per a rematar-ho les tropes franquistes i la repressió posterior han sigut especialment cruels amb nosaltres. 


Avui dia hi ha catalans intrèpids i decidits que no acaben d’entendre la fluixesa aparent d’alguns compatriotes. Jo sí, els entenc. Perquè escolto l’Espriu:

La nostra soca indòmita, catalana i tarragonina, roman. I avui dia la veiem ressorgir amb brots renovats i potents : són els homes i dones que es dediquen amb entusiasme a treballar per la independència.