Hola, Marta. Ens separen 100 km i em demanes l’adreça d’un professional per atendre la teva filla gran, Sandra, que quequeja i a més comença a endarrerir-se en els estudis. T’han donat hora a St. Joan de Déu per al gener. Però la teva angoixa no et permet esperar tant. De sobte se t’han desvetllat
Pregunten a una psicòloga, el nom de la qual no vull recordar, quins consells dóna per reprendre amb bon peu la feina després de les vacances. La “professional” llença que res millor que començar a planificar ja des d’ara mateix les pròximes sortides. En una paraula: l’evasió. D’entrada em va deixar perplex. No m’explicava que
Desconnectar, escapar-se. “Se dépayser”, els agrada dir als francesos: canviar d’horitzons, de paisatge, d’ambient. Bona paraula. Escapar-se? Realment no n’hi ha per tant. Malament s’ho fa qui sent la necessitat de fugir del quotidià. Desconnectar? M’agrada: és una paraula molt gràfica i no comporta rebuig. Però “se dépayser” encara m’agrada més perquè implica buscar vivències
Per primer cop a França els nens nascuts fora del matrimoni han superat als nascuts de parelles casades. Dades del 2006, l’última enquesta publicada per INSEE i fa poc. Abans del maig del 68 els anomenats “infants naturals” (!) no representaven ni el 6%. Miro les estadístiques de Catalunya i les dades de l’any 2006
La senyora estava neguitosa. Havia entrat al despatx amb una pregunta sobre les notes del nen, que havien baixat, però semblava decidida a encetar aviat un altra tema. Casada i amb un fill de 11 anys mantenia una relació amb un home casat, ell també amb dues criatures. Pregunta: “Podria ser que els nostres fills
AMP. Actitud mental positiva. Desenvolupament personal. Tècniques diverses: sofrologia, hipnosi, mètode Coué, programació neurolingüística, etc. El denominador comú: relaxar el cos per alliberar el nostre potencial mental. L’objectiu primer: desmuntar els mecanismes de la por. Però en positiu. Reemplaçant, no pas encarant-s’hi. Freud va ser un pioner. No sóc ningú per criticar-lo, però cal reconéixer
Els mites no són reals. Parlar de la felicitat i de l’harmonia universal com d’una entelèquia mítica ens allunyarà de la porció de felicitat i harmonia que humanament ens pertoca. Si apartem els ulls dels aspectes desagradables i dolorosos de la realitat no obtindrem benestar sinó una transitòria il.lusió. Els pensaments negatius són necessaris i
Feia setmanes que la Lídia, una noieta de dotze difícils anys, es quedava l’última a l’hora de sortir al pati. Semblava que tenia ganes que m’hi adrecés. Després de dos dies de converses insípides, comencem a parlar de la relació amb el seu germanet. De cop, sense que vingués al cas em diu:“Els pares es
“Dia a dia i en tots els sentits, jo vaig de més a millor” Aquesta senzilla fórmula enginyada pel farmacèutic Coué ha fet meravelles en tot el món. Cent anys més tard, les neurociències (diagnòstic per la imatge) i les tècniques de desenvolupament personal li estan donant la raó. És possible i beneficiós aprendre a
L’Eduard i l’ Évelyne estan preparant el seu casament. Com es temien, una ombra enfosqueix els preparatius. Els pares de l’ Évelyne, que porten dotze anys separats i aparentment feliços en les seves respectives parelles, no volen assistir a la festa si s’hi presenta l’altre. Els joves estan desconcertats. I jo, un cop més, perplex
El passat dijous 24 d’abril, el Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast va celebrar el seu sopar mensual amb en Dídac Lee com a ponent convidat. En Dídac Lee va néixer al 1974 a Figueres. Tenia només 21 anys quan va crear el seu primer negoci, un negoci consistent en proporcionar productes per a
Hi ha va haver un dia que la notícia sobre el cas del violador segrestador d’Amstetten era idèntica fil per randa en La Vanguardia i elPeriódico. Els fets que arriben sobre el cas estan desproveïts de detalls i els dos rotatius devien decidir abocar el despatx d’agència sencer. Tot fa pensar que els periodistes austríacs
“Els homes no es volen comprometre amb mi. Per què els faig por?” La Victòria acaba de fer 30 anys. És el moment què els joves d’avui comencen a imaginar el seu futur en un marc de relacions sentimentals estables. La Victòria sent la necessitat de buscar un noi que s’hi vulgui comprometre. No el
No fa gaire em van presentar un noi que marxava lendemà a lluitar de mercenari. Ningú el coaccionava ni fugia de res. Sentia que aquesta activitat l’omplia. Per a ell la felicitat estava a les antípodes del que expliquen els llibres: lluitar, posar la vida en perill, afrontar la por, aguantar el dolor i viure
– Tinc càncer de mama. És la maledicció de les dones de la família: la meva àvia i la mare van morir del mateix. Com puc dir a la meva filla la malaltia que pateixo ? Només té set anys. Se’m regira tot només de pensar-hi, però sé que li he de dir. Per adobar-ho,