BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
“Els homes no es volen comprometre amb mi. Per què els faig por?”
La Victòria acaba de fer 30 anys. És el moment què els joves d’avui
comencen a imaginar el seu futur en un marc de relacions sentimentals estables. La Victòria sent
la necessitat de buscar un noi que s’hi vulgui comprometre. No el troba i em
comenta que potser el seu caràcter actua de fre. El seu caràcter? L’alegria de viure li surt pels porus, se
la veu sempre de bon humor i amb una sexualitat desimbolta. No s’explica que
ara que busca estabilitat no aconsegueixi que les relacions li durin més de sis
mesos.
La seva conclusió va de tòpic: els homes tenen por de comprometre’s, són
uns immadurs. També ho sap revestir de “psicologia” “Potser busco
inconscientment homes que no saben encara el que volen? O sóc jo que he de
canviar?”
1 – El caràcter extravertit de la noia la porta a ser també impacient. De
fet, només ha fet plans de futur amb l’últim noi. La relació no s’ha prolongat
més de sis mesos. Era la primera vegada. Ara que ella planifica, vol que de cop
tot se li giri cap a la direcció pretesa. Paciència, és la primera vegada que
ho intenta. No cal desesperar-se ni obsessionar-se.
2 – Sobre tot, la Victòria necessita temps per anar canviant la imatge que ofereix d’ella mateixa. Quan
només pensem en divertir-nos, en aquesta llarga etapa actual de la joventut,
donem una imatge més superficial del que som. Els altres no poden veure sinó el
que els mostrem. La imatge d’entreteniment perpetu emmascara el nostre fons. Si
la Victòria es mostra en alegria permanent, pot semblar superficial i només
atraurà nois que desitgin això. No es
tracta de perdre el bon humor sinó de completar-lo amb altres qualitats que
ella no està acostumada a mostrar. De mica en mica la seva imatge ha de guanyar
en matisos i facetes. La Victòria ha d’oferir tota la seva complexitat si vol
trobar una home que estigui madur per a una fase constructiva.
Al final, la Victòria m’ho reconeix. Està en una etapa de qüestionament
general de la seva vida. Jo li dic que segueixi buscant l’autèntica Victòria, la
que té moltes qualitats a més de l’alegria perpètua. Les trobarà i les
conrearà. Li cal confiança. I en la veritat d’ella mateixa trobarà el seu amor.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
aixó que li passa a la victoria tambè m’ha passat a mi. i en el meu cas, a part de buscar i trobar l’autèntica carol, m’he adonat que la que no vol el compromis soc jo.
i tambè m’he adonat que es el dia a dia, fent el cami de la vida, on em sento viva. disfruto de cada moment, soc conscient que no busco res, sino que estic creixent.