BioSofia

– Tinc càncer de mama. És la maledicció de les dones de la família: la
meva àvia i la mare van morir del mateix. Com puc dir a la meva filla la malaltia que
pateixo ? Només té set anys. Se’m regira tot només de pensar-hi,
però sé que li he de dir. Per adobar-ho, el meu marit creu que m’equivoco.

La senyora em demana ajuda. Hem quedat per un altre dia. Després de
donar-hi unes quantes voltes, això és el que se m’ha acudit.

D’entrada li vaig haver de reconèixer la valentia d’encarar un tema tan espinós que ni el seu marit intenta abordar. Ha de fer
front a tot un passat que la colpeja amb força. A més del passat ha d’afrontar la malaltia present i a l’obligacions de transmetre un fet dolorós a
la filla.

Caldrà tornar les coses al seu lloc. Evidentment, n’ha de parlar a la
nena. Però n’ha de parlar des del seu jo, aquella part de la persona que
controla, que té a ratlla les angoixes i les pors. Per això, caldrà buscar
ajuda en un professional. Necessita ajuda per aguantar i controlar tant de
sofriment.

Sobre tot caldrà arribar a comprendre que la mort de l’àvia i la mare
no marquen necessàriament el seu destí.
Avui el càncer es pot curar. La medecina ha fet i segueix fent avenços
molt importants en aquest àmbit. Es curen molts de càncers que un temps enrere
eren incurables. S’ha de fer una aposta per la vida. Una aposta, també, per les
paraules que ajuden a viure. Sobre tot pel to
amb què seran dites.

Per tant, res de vincular el fet present amb el de les altres dones de
la família. La mare parlarà de la seva malaltia amb naturalitat, com si d’un mal qualsevol es tractés. Ella ha d’estar
convençuda de les seves possibilitats i aquesta seguretat la transmetrà a la
nena. Res de dir: “no et preocupis, tot anirà bé”. Això s’ha de donar per
sabut. Si la notícia s’acompanya amb
paraules estranyament animoses, despertarà sospites. La seguretat no s’exalta, ni per mal ni per bé. Només si la nena demostra preocupació
li farem avinent la situació del càncer en l’actualitat. És més important el to
que les paraules. No ens ha de fer por, per tant, contestar amb sinceritat
totes les preguntes mentre el to denoti seguretat.

Repeteixo que per guanyar una seguretat que ara no té li caldrà l’ajuda
d’un professional de la psicologia. La seguretat del to és filla del
convenciment. Un convenciment que s’ha de sobreposar a tants neguits alimentats
durant anys, cada vegada que pensava en la història familiar. L’ajuda professional
restablirà convenciments i seguretats.

Vaig acabar dient-li que el que més
l’ajudarà serà el coratge que ha demostrat fins ara. Ha necessitat una força
considerable per voler solucionar un problema que li suposa encarar les pors més
profundes. Li vaig fer saber que se’n sortiria. N’estava absolutament segur.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!