BioSofia

AMP. Actitud mental positiva. Desenvolupament personal. Tècniques
diverses: sofrologia, hipnosi, mètode Coué, programació neurolingüística, etc. El
denominador comú: relaxar el cos per alliberar el nostre potencial mental. L’objectiu
primer: desmuntar els mecanismes de la por. Però en positiu. Reemplaçant, no
pas encarant-s’hi. Freud va ser un pioner. No sóc ningú per criticar-lo, però cal reconéixer que el seu mètode d’atacar les causes no és el més eficaç per a millorar la vida quotidiana de la majoria de nosaltres. Ho hem explicat moltes vegades: si la causa no és molt
torbadora, les pors desapareixen fent emergir la confiança, centrant la ment en
allò positiu i gratificant. Fent créixer un coixí interior de positivitat que, a
més de dissoldre les pors, ens revitalitzarà les potencialitats.

Tres testimonis relataran els beneficis d’aquestes tècniques de la
psicologia positiva. Els he extret de Psychologies magazine, revista molt
acurada dirigida per J-L Servan-Schreiber.

Violaine és una actriu francesa reconeguda en el país veí. La seva tècnica
de posada a punt abans d’una actuació és la visualització.

“Durant uns quinze o
trenta minuts aplico els exercicis que vaig aprendre a sofrologia. Tracto
simplement de visualitzar la situació temuda de forma positiva. Asseguda i amb
els ulls tancats em poso els cascos del meu mp3 amb música relaxant. Aparto
tots els pensaments negatius del tipus “No estaré a l’altura” “No em sé prou el
text”, etc. Ho faig en positiu projectant-me en les millors condicions
possibles: escolto la meva veu perfectament empostada, noto el cos
desplaçant-se amb naturalitat, sento la química ben acoblada amb el meu company
i sobre tot que m’arriba l’escalf del públic. M’imagino immersa en el plaer,
ben lluny de qualsevol por. Arriba a un punt que sento el cos relaxat, totalment
en forma. M’adono que el fet de portar sis mesos practicant aquest exercici és
decisiu: el cos guarda una memòria sensorial que em permet connectar-me molt ràpidament
amb totes aquelles sensacions de benestar que experimentava en les sessions de
sofrologia.”

Anna Maria pateix una colopatia funcional. Per posar-hi fi
definitivament s’ha encaminat també cap a la sofrologia. Als seus 25 anys ja
ostenta un càrrec mitjà en una empresa de comunicació. “Un dels meus exercicis
preferits i que practico cada dia des de llavors consisteix a recordar moments
agradables tot esforçant-me per experimentar-ne de manera molt precisa l’ambient
i les sensacions: veus, sorolls, escalfor. Totes les sensacions que
acompanyaven aquells moments. Una pluja fina de petites sensacions de plaer que
acaben arrelant-se en mi de forma que les puc fer present en qualsevol moment
que les vulgui suscitar. Com a resultat, només que noto que em començo a
crispar, al volant o abans d’anar a dormir, que tinc por de no poder-ho fer,
puc posar-me distesa i banyar-me en un ambient de confiança i felicitat. En
quatre mesos les crisis de colopatia han disminuït a la meitat i m’angoixo
menys per qualsevol rucada.”

Finalment escoltem una persona de 46 anys entrenada en el mètode Coué. “Llevar-se
cada dia dient-se a una mateixa que el dia serà interessant, vestir-se tot fent
la llista de les seves qualitats, sortir a passejar sense deixar-se impressionar pel temps que fa, enraonar amb persones que ens respecten… tot plegat sembla
una tonteria, però fer-ho cada dia, en qualsevol moment durant mesos, això us
canvia la vida. He viscut durant molt de temps aclaparada pel sentit del deure
i de les obligacions sense escoltar per res el meus autèntics desitjos. Un dia
vaig dir prou!: vaig deixar la feina on hi regnava la pressió i la hipocresia i
em vaig apuntar a un curs de desenvolupament personal, com m’havien aconsellat.
Em van ensenyar el mètode Coué. Parlar-se a un mateix amb benevolència, no
recordar sinó les coses gratificants, aprendre a tenir cura d’un mateix… I no
només vint minuts al dia, ha de ser una actitud permanent. És canviar la mirada
sobre les situacions i sedimentar una capa de coses positives en l’interior d’un
mateix. El resultat és sorprenent: una distensió generalitzada, un millor
coneixement d’un mateix, un estat de joia permanent fermament arrelat.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!