BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Fer vacances és desambientar-se, “se dépayser”.
Desconnectar, escapar-se. “Se dépayser”, els agrada dir als
francesos: canviar d’horitzons, de paisatge, d’ambient. Bona paraula. Escapar-se?
Realment no n’hi ha per tant. Malament s’ho fa qui sent la necessitat de fugir del
quotidià. Desconnectar? M’agrada: és una paraula molt gràfica i no comporta rebuig. Però
“se dépayser” encara m’agrada més perquè implica buscar vivències noves a
partir de nous ambients. Un concepte totalment positiu. Si només intentem desconnectar, potser arribem
a cansar-nos de tant descansar.
L’entorn ens configura. El paisatge ens alimenta sensorialment,
mentalment i afectivament. Se dépayser
és situar-se en un entorn diferent per tal de trobar estímuls
inesperats. És anar absorbint gustos,
colors, sorolls, costums, paisatges, urbans o naturals, història: tot un
bagatge que ens acompanyarà durant molt de temps. Així s’entenen cada vegada més les vacances.
Les bones vacances es detecten a la tornada. Hauran estat bones quan encarem
la represa amb el record viu de les bones hores passades. En canvi, si la
represa fa por, no hi ha hagut bones vacances, no han deixat prou pòsit!
Se dépayser . Nous entorns, nous horitzons, nous estímuls. Em
recorda els grans viatges d’alguns filòsofs importants. Tales a Egipte, Plató a
Siracusa, Aristòtil a Atenes des de la seva Macedònia natal, Agustí d’Hipona a
l’Orient Mitjà, Grècia i Itàlia, Wittgenstein als confins de Rússia. Van fer el
viatge per tornar. Simbòlicament és com perdre’s per retrovar-se a un mateix.
Nous paisatges obren cambres ignotes del
nostre interior. Llavors apareixen forces desconegudes, objectius millor definits,
necessitats equivocades, prioritats intensament intuïdes…
L’exterior
ens conforma. Ens equivoquem si creiem que només amb la meditació arribarem a l’interior.
Necessitem temps de reflexió, evidentment. Però aquesta necessita d’un canvi d’ambient
per desencadenar noves exploracions interiors. Saber-se resituar en cada moment
forma part també de la saviesa!
Nous horitzons a la ciutat o al poble de sempre. Un repte en temps de
crisi econòmica. També és possible. Primer cal canviar l’horari. Un petit esforç per sortir de la rutina! Potser
ara, en contra del que tothom diu, ens ve més de gust aixecar-nos ben d’hora
per aprofitar la fresca i la claror matinals. La migdiada recuperarà hores de
son, no cal patir. Les nits sense televisió ha de ser una altra troballa.
Obligatori sortir. Segur que encara ens queden per gaudir moltes placetes, bars, racons, monuments que la familiaritat quotidiana ens els fa llunyans. ¿Coneixem prou bé els poblets del nostre voltant? Compte, que
sovint sense cap criteri menyspreem allò petit. Què havíem pensat de fer durant
el curs laboral i les obligacions horàries no ens ho havien permès? Doncs ara és el moment. El mateix
esforç profitós que faríem per planificar un viatge l’hauríem de dedicar a
planificar les vacances de les petites descobertes.
sense canviar de lloc.
Se dépayser chez soi!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les casualitats no són mai gratuïtes,
la teva frase “El paisatge ens alimenta sensorialment,
mentalment i afectivament” m’ha alimentat intel·lectualment i embranca amb el discurs de les meues converses amb el blogger d’Una paret més,
se que hi ha algun llibre sobre aquest tema, però la meua ignorància no em deixa abastar-ho tot
company, me’n podries recomanar algun, de llibre, sobre paisatge i psicologia?
Gràcies de bestreta i una abraçada,
et seguiré llegint
Roger