BioSofia

No fa gaire
em van presentar un noi que marxava lendemà a lluitar de mercenari. Ningú el
coaccionava ni fugia de res. Sentia que aquesta activitat l’omplia. Per a ell
la felicitat estava a les antípodes del que expliquen els llibres: lluitar,
posar la vida en perill, afrontar la por, aguantar el dolor i viure en la
precarietat si cal.

Tothom parla de la felicitat com si es tractés
d’una cosa única, compacte i uniforme. I no és així. La felicitat té diverses coloracions, una diferent per a cada persona.

Mireu, cal entendre que pel cap baix hi ha dos
conceptes molt diferenciats del que anomenem felicitat: la felicitat que es
troba en la serenor d’esperit i la que viu de l’acció reeixida. Una felicitat
és més aviat freda i l’altra càlida; una cerca la tranquil.litat i l’altra
es troba en la tensió i el risc controlat. Simbòlicament podríem dir-ne “felicitat de lluna” i “felicitat de sol”. Felcitat lunar i felicitat solar.

No, no m’he pas passat a la corda del karma,
les energies i el jo autèntic. Usaré la lluna i el sol com a símbols universals, amb un significat ben precís i gens
esotèric. Penso seguir amb el rigor habitual i fugiré de llenguatges
misteriosos o hermètics.

Avui està de moda parlar d’una felicitat de
refredament emocional, una felicitat que s’alimenta de silenci i d’
interioritat. Li escau el nom de felicitat lunar. Beu en la filosofia oriental
ja sigui budista o zen- taoista o confucionista. Aquest fragment del Mahabharata n’és una bona
síntesi.

A aquesta felicitat freda, lunar, s’hi arriba per la pràctica de la meditació,
el yoga i altres exercicis de control corporal. S’intenta arribar a l’actitud zen.
Es demana escoltar… el silenci i situar-se en una actitud receptiva, quieta, de
control dels estímuls sensorials. S’aconsegueix una concentració que et fa
tastar l’autèntic jo. S’admet, aleshores, un lleuger pessigolleig emocional
quan un se sent integrat en el tot còsmic. És la felicitat monàstica, més aviat
de monjo budista. Una felicitat antídot contra l’estrès general i el descontrol
histèric de les emocions.

Però cal no oblidar una altra classe de felicitat: la felicitat càlida, la felicitat solar. No hi
ha nit sense dia ni felicitat de lluna sense felicitat solar. D’aquesta se’n parla
poc o gens. És la felicitat que se situa en l’acció, en la consecució de desitjos o
objectius. No tem l’exaltació emotiva, l’expressió riallera o el plor feliç.
Tendeix a producció i a l’expansió. Si algun control exerceix, és el que evita
el desbordament. La vivim més que la conscienciem. La sentim en companyia més que
en la interioritat personal. La gaudim en el paradís de les olors, els colors i
els bons gustos més que en la frugalitat monàstica.

Estava mirant una pel.lícula de Louis de
Funès, “Una maleta, dos maletes, tres maletes”. Vaig deixar anar totes les ganes
de riure… no podia parar. Em vaig sentir alliberat tant o més que amb
hores de meditació. Em va passar semblant amb la cançó de Lluís Llach “Amor particular“. L’emoció corria desbocada per tot el cos i em regava els ulls.

Els partidaris de trobar la felicitat en la
interioritat i el control emocional titllen la felicitat càlida de superficial
i poc ferma. Creuen que fiar-nos de la festa o de l’èxit ens fa vulnerables a
la tristesa i a la dissort.

Els partidaris d’una felicitat càlida
troben artificial la filosofia de la concentració i la serenor. Titllen els
seus practicants de porucs i poc vitals. Si cal assumir el risc de la
frustració, així és la vida i s’assumeix sense recança, . Qui estima la vida l’estima en tots els seus moments fins i tot els
dolorosos. Només cal conèixer els riscos i evitar de caure-hi. Si fracassa algun projecte, malament rai!, però jo no m’hi he de sentir gens de fracassat. Si l’acció no porta a l’èxit total, emprendré nous projectes.

El dia i la nit es complementen i necessiten.
La felicitat lunar i la felicitat solar també. Necessito el silenci per encarar
eficaçment els meus fantasmes, les meves pors i les meves creences
pertorbadores. En el meu jardí interior dissenyo la meva vida i miro de
donar-li sentit. Però em cal un pas més. Si netejo el meu interior amb la
meditació és per omplir-lo de millors projectes, noves i nobles ambicions. També
sé molt bé que no puc restar en mi sinó que em cal sortir enfora i acomplir
alguna activitat amb passió. Sortir de mi perquè la vida és viu amb els altres i sobre
tot amb un altre molt especial a qui estimo cada vegada més i millor.

Necessito
tant la felicitat serena, lunar, com la felicitat càlida, solar. Felicitat
lunar, felicitat solar: dos moments, una sola vida. La vida és alternança i només en l’alternança es genera felicitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!