BioSofia

Hola, Marta. Ens separen 100 km i em demanes l’adreça d’un professional per atendre la teva filla gran, Sandra, que quequeja i a més comença a endarrerir-se en els estudis. T’han donat hora a St. Joan de Déu per al gener. Però la teva angoixa no et permet esperar tant. De sobte se t’han desvetllat unes vivències infantils que vénen a multiplicar el teu neguit: tu també havies quequejat de petita i en tens molts mals records.

Segons la psicòloga escolar la nena no presenta dèficits aptitudinals. Sobre el quequeig t’ha aconsellat també de respectar el ritme de la parla de la nena. Elemental, però no per això menys important. Segurament t’haurà donat alguna pauta més que la teva angoixa no et deixa recordar. Sol passar.

Això de respectar el ritme de la parla suposa moltes coses no t’han fàcils de complir: el nostre neguit ens impulsa a ajudar a acabar la paraula del que s’enganxa, però cal esperar amb naturalitat. Aconseguiràs aquest domini. Segurament a hores d’ara ja saps evitar qualsevol gest de preocupació o de disgust.. Més difícil: aconseguir que la germaneta petita, que és un espinguet segons tu, no s’hi interposi i la deixi acabar tranquil.lament. Encara més difícil, insistir a tiets i avis que actuïn igual i que exigeixin als cosinets el mateix.

Marta, com més parleu la nena i tu, i amb el seu pare, més bon pronòstic. Com més comentaris, més explicacions, més converses, millor.

Causes del quequeig? Dues especialment: tensió i baixa autoestima. Ni manca d’afecte ni genètica, que se sàpiga. Ni tampoc la germaneta dominant com a causa immediata, si no, mitja humanitat quequejaria.

Tensió. La tensió es provoca més amb la forma d’exigir que amb el grau d’exigència. No sé si li exigiu massa, però els nens s’adapten a quasi tot. Ara bé, el que causa tensió de debò és la forma com s’exigeix: si ho fem enutjats o a crits, si ho acompanyem d’una mirada severa, si la reacció és impulsiva o nerviosa, si donem una importància desmesurada a errades naturals en els nens, si no expressem prou la satisfacció sincera pels seus èxits, si no parem d’estar-los a sobre emportats pel nostre neguit… No dic que desplegueu necessàriament tot aquest ventall d’errors, però busqueu per aquí. Uns pares angoixats i neguitosos creen atmosfera de tensió sobre els nens. En canvi, jugar i riure amb ells, anar a passejar junts, deixar-los compartir les aficions dels grans (cuina, vestits, cotxes, música..) tot això alleuja la tensió i crea seguretat.

Autoestima. Dius que la Sandra toca bé el piano. Doncs, per aquí hem anar. Acompanyar-la silenciosament mentre toca, deixar anar mostres de satisfacció, demanar-li que ens toqui alguna peça… A veure si trobes més coses en què destaqui. Però tampoc no cal. Només que la felicitem per la manera com realitza la majoria de coses “normals” és suficient. En aquelles tasques, com les escolars, que li són costoses, la felicitació ha d’anar dirigida cap als progressos més que al fet d’arribar a un punt predeterminat. Si no aconsegueix la mitjana, no ens ha de preocupar mentre s’esforci i millori.

M’expliques que ara ets més exigent i dura amb la petita. Amb això esperes que la Sandra no es pensi que la teniu consentida i de passada talleu una mica les ales a la germaneta espavilada. Crec que no és pas una bona idea. Compte! No desvestim un sant per vestir-ne un altre perquè les talles són diferents i tots dos quedaran despullats. Ambdues mereixen el reconeixement dels pares. La mesura ha de ser la mateixa, i una mesura assenyada és clar. Lògicament les lloances vindran per aptituds diferents.

Per acabar, no et preocupis. Pas a pas ho aniràs solucionant. De debò. Sobre tot si mires de potenciar allò de positiu que t’acabo d’explicar: enraonar, compartir, passejar, entretenir-se amb ella i valorar tot el que faci. Normalment els pares estan molt pendents de corregir les seves possibles errades educatives. T’aconsello que l’atenció la posis sobre tot a fomentar les actuacions positives. Viu esperançada i transmetràs alegria al teu voltant. Ja m’ho explicaràs.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!