BioSofia

Els mites no són reals. Parlar de la felicitat i de l’harmonia
universal com d’una entelèquia mítica ens allunyarà de la porció
de felicitat i harmonia que humanament ens pertoca. Si apartem els ulls dels
aspectes desagradables i dolorosos de la realitat no obtindrem benestar sinó una transitòria il.lusió. Els pensaments negatius són necessaris i beneficiosos
si l’actitud és positiva.

Dit d’una altra manera: mentre ocupin un espai limitat en la nostra ment, els
pensaments negatius tenen una funció positiva.

–
La por. La por ens protegeix de situacions de risc. Ens
fa prudents i cauts.

–
El sentit de culpa. Sentir-nos malament quan hem
actuat de forma egoista ens impedeix de seguir perjudicant els altres. O a
nosaltres mateixos, quan ens adonem que hem cedit a impulsos primaris que
danyen el nostre cos o el nostre esperit. M’agrada distingir el sentit de culpa
de la culpabilitat. La culpabilitat és la culpa que desestabilitza emocionalment i
sobredimensiona les conseqüències d’una mala acció. La culpabilitat és sempre
negativa.

–
Les angoixes i neguits ens fan més humans, més
sensibles al sofriment dels altres. Augmenten la nostra empatia.

El sentit de realitat obre la ment a pensaments dolorosos. No és
dolent. Sincerament, creieu positiu veure els telenotícies sense haver sentit més
d’una vegada pena i ràbia pel que ens ensenya la pantalla? Alguna cosa no roda
fi en la persona que digui sentir-se feliç després de constatar la realitat d’aquest
món nostre.

Gràcies a aquests pensaments i sentiments dolorosos serem, doncs, més
prudents, més empàtics, més humans. És un dolor positiu.
Sempre que el sapiguem transcendir i donar-li la seva autèntica dimensió.

Ser positiu és donar una sortida eficaç i profitosa a la realitat en
tots els seus matisos. Quin tractament donarem als aspectes menys agradables i
fins i tot dolorosos?

• Els hem de saber prendre
  en el seu vessant més positiu. Qualsevol realitat té aspectes positius.
  Ens hem d’entrenar a detectar–los i hem d’aconseguir que aquesta sigui la
  mirada habitual que llencem sobre el que ens toca viure.
• I sobre tot,
  els hem de donar una sortida beneficiosa, que vol dir esforçar-se per no
  quedar atrapats en el problema i sortir el més ràpidament possible a buscar-hi
  solució.

La dimensió positiva de la realitat és la meva dimensió, la que està dibuixada per
l’abast de la meva acció. El que està situat més enllà d’on jo pugui arribar a
posar el meu granet de sorra ho he deixar arraconat a les golfes de la meva
ment. Si no, em turmentaré de forma totalment ineficaç.

Dit això, aporto de debò els granets d’arena que estan al meu abast? IntermónOxfam,
Amnistia Internacional, Metges del món, Vicenç Ferrer… saben alguna cosa de
mi? La forma de transcendir el dolor que impregna el món és actuant-hi. I en quant
al dolor que està en mi, salto ràpidament dels problemes a la recerca de solucions o bé m’hi
instal.lo buscant l’autocompassió?

Potser seria més exacte, doncs, parlar d’actitud positiva que de
pensaments positius.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!