BioSofia

El passat dijous 24 d’abril, el Cercle per al
Coneixement – Barcelona Breakfast va celebrar el seu sopar mensual amb
en Dídac Lee
com a ponent convidat. En Dídac Lee va néixer al 1974 a Figueres. Tenia només
21 anys quan va crear el seu primer negoci, un negoci consistent en proporcionar
productes per a internet. Ara, 13 anys
després,són quatre les empreses dedicades a les noves tecnologies que
presideix. Compta entre els seus clients amb empreses multinacionals com HPInvent o
Blackberry.
Sense recursos, coneixements, contactes ni una formació convencional,
fa 13 anys en Dídac obrí una franquícia d’Intercom a Girona com a proveïdor d’internet. El
capital inicial només 18.000 €, un prèstec de Caixa Catalunya. Tot i així, aviat
va evolucionar de ser un proveïdor d’internet a ser un datacenter. Això li va
permetre ampliar la cartera de clients, desenvolupar software i elaborar un
projecte de comerç electrònic. En aquests moments està treballant en camps tan
diversos com la seguretat informàtica, el màrketing online i el desenvolupant
de webs i serveis. A les seves empreses hi té ocupades unes 150 persones, de
les quals 30 estan a Argentina i la resta repartits entre Barcelona i Madrid.

Durant el sopar,
Dídac Lee ens va deixar unes idees bàsiques entorn a la competitivitat i l’èxit:
fermament convençut que les regles fixes no existeixen en el món dels negocis, tanmateix
sí que creu en una actitud bàsica indiscutible: que la

clau de l’èxit
resideix en treballar en projectes pels que un senti passió.
I la passió creix
a mesura que s’hi treballa.
Sense passió no
hi ha motivació suficient.

La passió pot començar petita com una llavor. És molt important saber reconèixer
aviat allò que ens pot apassionar. Si no,
la nostra energia vital s’esfumarà sense saber mai el fruit que hagués pogut
donar. Passió i esforç s’alimenten mútuament. Com més esforç aportem al
projecte, més ens enganxa, i com més ens hi apassionem, menys costa dedicar-hi
temps i esforços.

Una de les qüestions que més va destacar en el debat va ser la por al fracàs,
patent a la nostra cultura i tradicions. L’aversió al risc, la por al ridícul
i el temor a fracassar són un dels impediments més grans a l’hora d’emprendre
noves iniciatives i projectes. Igual que per créixer, el jove s’ha de desfer de
les seguretats familiars, les persones emprenedores salten a la piscina deixant
les pors enrere. Com a resum final va deixar anar:

“Els
ingredients bàsics a l’hora d’innovar són tenir passió,
saber adaptar-se a les circumstàncies en cada
moment,
i sobre tot tenir una actitud positiva
per aprendre dels errors i fer front a les adversitats”.

En el meu centre de batxillerat cada any uns cinc o sis nois es matriculaven a la UPC un cop superada la selectivitat. Ja fa sis cursos que ni els
més ben preparats no s’arrisquen. Diuen que la UPC és massa difícil per a ells,
que els últims que ho van intentar han hagut de deixar-hi la pell. Quan la
cultura de l’oci debilita la força d’una part dels nostres joves, exemples com
els de Dídac Lee poden servir de revulsiu. Estem percebent indicis de recuperació moral en molts àmbits. Els pares novells tenen les idees més clares i el tema de l’educació està sent l’estrella. En Lee no és un cas únic. En seguirem parlant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!