BioSofia

Que t’ho passis bé, que et diverteixis! Mira, no et dic pas Que siguis feliç! La fórmula no acaba de convèncer-me. Està bé això de ser feliç,  però a mi no m’anima massa. I tu, quan em felicitis, desitgem també que m’ho passi bé, molt bé si vols. Ho prefereixo.

Ser feliç no està malament. No vull pas portar la contrària a tanta gent i tants de llibres. Però què vols que et digui, ho trobo rosat, beatífic, ensucrat i sobre tot passiu.

Que t’ho passis bé! És el que vull. La fórmula perfecte al meu entendre. Que tu i jo sapiguem passar-nos-ho bé aprofitant tot allò positiu que circuli pel nostre voltant. Si ens ho passem bé, estarem bé, ens sentirem bé. Què més volem? Ser feliços? i això què és? Passar-s’ho bé s’entén molt millor i és més explícit.

Que t’ho passis bé! La fórmula implica l’acció, suposa que per passar-m’ho bé he de fer alguna cosa, que sóc jo qui he de buscar allò que m’aportarà satisfacció i plaer. Vol dir que el benestar està a les meves mans, que depèn de mi, del que jo i tu i tots nosaltres vulguem fer. Buscar de passar-s’ho bé és més engrescador que buscar de ser feliç.   
Passar-m’ho bé? Doncs sí. Déu n’hi do! En tinc ben bé prou!

Que t’ho passis bé! Pot semblar més banal, ja ho sé. La paraula felicitat sempre comporta més glamour. Val. Però no em sembla més exacte ni més entenedora. Amb la paraula felicitat es poden escriure llibres fins a l’eternitat. Amb la fórmula Que t’ho passis bé! aviat s’acaben les explicacions; per això, perquè la fórmula és prou exacte i clara com perquè també sigui tancada. Passar-s’ho bé ho relacionem amb gresca i festa. Però el sentit de l’expressió és molt més ampli i de fet ho abraça tot. Tota circumstància té el seu bé, la seva part bona, divertida i positiva. L’hem de saber trobar i podem. És el Bé de Plató: el valor suprem que els presideix tots i els impregna. Si la fórmula sembla banal és per mor del seu ús, no del seu significat.

Passar-s’ho bé és buscar allò que et fa sentir content en cada moment i en cada cosa. Mira, prefereixo estar content que ser feliç. Potser estar content és l’única forma de sentir-se feliç. Vés a saber. Això d’estar content, per altra banda, també s’entén més bé. Parlar de felicitat  és caure en aquesta tendència malaltissa de la nostra raó a enganxar-se a conceptes universals i abstractes. La felicitat és una cosa no gens pràctica i demana massa llibres. Per tant, aparco això de ser feliç per mirar de passar-m’ho bé en tot moment. De debò creieu que pot haver-hi una cosa millor?

I mira que és fàcil! Per passar-s’ho bé només cal voler-ho, proposar-s’ho. N’hi ha prou que vagis buscant constantment coses en les que puguis dir “Que bé! Què maco! Com m’agrada això! Quina cosa més agradable!” Però no volem. Fins i tot pensem que fa tonto. Preferim girar la vista cap a la desgràcia, nostra o dels altres, cap a allò que ens manca, cap allò que els altres tenen, cap els suposats errors del nostre passat, cap al lament i la culpa, cap als greuges…. És molt fàcil passar-s’ho bé si un vol. De debò. Massa. Irritablement fàcil. Per a avergonyir-se’n. Sobre tot quan observem gent amb menys recursos econòmics i de salut que nosaltres amb el somriure permanent a la boca.  

Davant de cada situació dolorosa, gairebé sempre tenim una doble opció. Primer, la de fixar l’atenció en les moltes coses agradables que tenim a l’abast, en comptes de fixar-la en el dolor i la pena. Segon, descobrir els aspectes positius d’aquest dolor, que sens dubte els té. Sens dubte! És clar que com més gran sigui el dolor, més costarà sortir de les seves urpes i moltes vegades ens caldrà passar per un moment de dol, de ràbia, de desfogament, de plor.

Tampoc pecaré d’il·lús per no voler reconèixer situacions extremes. Llegeixo la revista d’Amnistia Internacional cada mes. És dur. Quedo ben amarat del dolor d’aquest món nostre. Contra el dolor, acció, deia Spinoza. Busco l’alegria interna en la coherència dels meus actes i posar el meu granet de sorra. El dolor roman, però comparteix estança amb el sentiment de benestar. Cal saber-s’ho passar bé fins i tot en la lluita contra la injustícia! 

A més de no ser il.lús, el que tampoc no faré mai serà jutjar les persones aclaparades pel dolor de la desgràcia o la malaltia. Nosaltres, però, enfilem decididament el camí de l’actitud mental positiva (AMP).

Amics, passeu-vos-ho bé aquestes vacances! Ens retrobarem al setembre. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!