BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Queda més bé dir-ne rentrée. Però sóc dels que s’estimen el llenguatge viu de la gent. Sant Tornem-hi, doncs.
Tranquils, no penso repetir el que diuen tots els mitjans a propòsit de la tornada a la feina. El que fan dir al psicòleg de torn, vull dir. Això sí, intentaré de complementar-ho. Sense ganes de ser pretensiós; només per si pot fer servei a algú.
D’entrada, tothom entén, sense ser cap psicòleg, que les brusquedats no són bones. Cau com una plantofada sortir volant del país de la mandra per aterrar de cop a la voràgine de la feina. Per això, sembla que cada any són menys els que escuren les vacances fins a l’últim dia.
Ara, si encara coneixeu algú que ho pensa fer, pregunteu-li quin nom té el papus amagat a casa que li fa tanta por. Que no n’hi ha per tant! Posposar el retorn només serveix per reforçar la visió negativa que ja tenim de la feina i la llar. Si algú hi sent una aversió tan acusada, té més raons que qualsevol altre per tornar aviat i, amb temps, analitzar la fesomia d’aquesta por i buscar com fer-li front. En la majoria de casos és suficient adonar-se que s’està exagerant. La feina és la millor manera de fer-nos sentir capaços. És treballant com veiem, satisfets, que es despleguen les nostres potencialitats i es potencien les nostres capacitats. Siguem realistes: la feina ens acompanyarà, vulguem o no, al llarg de tot l’any; donem-li la benvinguda amb un somriure. Si volem, serà una capsa d’agradables sorpreses.
Fins aquí el que repeteixen els psicòlegs que passen pels mitjans. Em permeto anar més enllà i preguntar: hem de deixar les vacances amb recança? Per què no celebrar aquest final i donar-li un aire joiós? A casa sempre ho hem fet. Normalment amb una sortida al restaurant. O, quan els fills eren petits, anant a un lloc especialment atractiu per ells. Sempre hi ha aquella activitat interessant que, per raons indefinides, ha quedat relegada esperant el seu moment. Aquest moment pot ser l’últim dia de vacances. Per això ahir vàrem fer una passejada de 18 kms. per la desembocadura de l’Ebre. “Que tot passa i tot arriba; i això nostre és anar passant…” d’una cosa a una altra, de les vacances a la feina i de la feina a les vacances. Si ja ho sabem, amanim-ho amb alegria!
Un suggeriment més. Si convé tornar uns dies abans per anar recuperant gradualment els horaris i hàbits dels dies feiners també seria interessant que, un cop reiniciada l’activitat laboral, mantinguéssim per unes setmanes alguns hàbits de l’època vacacional. No cal deixar bruscament ni els gelats ni les sortides vesprals ni el relax de la platja, ni la visita a l’apartament… Segur que per a molts dels que em llegiu no descobreixo res de nou, però per a qui fins ara no ho veia convenient aquí va la idea. I bon Sant Tornem-hi!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…”Cau com una plantofada sortir volant del país de la mandra per aterrar de cop a la voràgine de la feina…” I és que cau, Narcís i no em diguis que no!
…Que no n’hi ha per tant!”Doncs si que n’hi ha per tant, macoooo! Que ja saps que jo sóc de les que m’hi arrapo! Que només de veure les temperatures ja em trobo malament!
Ara, això si, s’han acabat les migdiades, entre altres coses, però no el fet de llevar-me d’hora, eh? Ja saps que no més tard de les set del matí, una servidora ja treu els seus pajarràcos al jardí. Que una servidora no ha parat de cuinar cap dia, ni de netejar. I que per fí, aquesta setmana serà l’única de les dues setmanetes de vacances totals de les que puc gaudir per fer i desfer el que vulgui.
Que tornar de vacances vol dir roba i més roba, maletes i més maletes, llibres per comprar… El més de setembre és d’una reiniciada activitat laboral quasi bé frenètica! I jo, Narcís, si puc fer-la una mica més lenta l’agraeixo.
Ara, et dic una cosa que en part TENS TOTA LA RAÓ!!!!! Però que em fot que me’n facis donar compta… Snif!
La meva abraçada riallera