BioSofia

Ariadna porta dotze anys casada i té dos fills que la mantenen força ocupada. La fatiga d’alguns dies, la rutina, el desgast emocional de les petites i grans disputes la porta a somiar en el passat. Un amor apassionat, jovenívolament il.lusionat. Ella estudiava dret; ell a l’Institut del Teatre. Estava enlluernada amb un noi desconcertant que vivia el dia a dia, que ara desapareixia i després tornava, però sempre amb una màgia irresistible. Per als seus pares, una suor freda; per a ella l’encanteri. Un dia Ariadna va veure clar que la història no podia continuar i hi va posar un “fi”definitiu.  Ara la recorda en l’enyorança. No va poder ser, ni ara podria tornar a ser. Ho sap. Però això no l’impedeix regressar a aquells moments i repenjar-s’hi amb nostàlgia. Aleshores li rosega el cuc del dubte: aquest record la fa ser infidel al seu marit? Sobretot si els episodis s’infiltren en el moment de la relació sexual, no està traint el seu amor? 

Ariadna, Primer mirarem d’entendre la cosa. Després explorarem unes sortides a la situació, si cal. 

Entre nosaltres, moltes persones viuen amb una exparella idealitzada en un racó del seu cap. I com tu es pregunten de quina manera aquest “fantasma” influencia la seva relació i si potser la perjudica. Mai arribem verges a una nova història d’amor, hi aportem el nostre passat amb les seves experiències i sobre tot amb el seu imaginari. Amors que tenen múltiples cares: la de l’home o dona coneguts en un ambient especial i que més tard no vàrem saber retrobar, la d’aquella persona impossible perquè no estava lliure, la que provenia d’un divorci del que no n’havia fet el dol, la que va desaparèixer perquè la vida la va deixar, el primer amor que per mil raons es va fondre en el temps… Totes amb un punt en comú: la impossibilitat de la pervivència en els anys. Una impossibilitat que ha alimentat un imaginari de retrets, remordiments, frustracions. “Si hagués fet o dit…, potser…”. Vàrem descobrir en aquella persona, per unes hores, per un mes o un any, alguna cosa molt intensa i perfecte impossible de durar en el temps. Estats paroxístics que són caducs per definició. I ens en queda un record: la sensació d’una immensitat ideal i idealitzada. En paraules de Proust,“l’edifici immens del record”.

La raó, guiada pel principi de realitat,  ja prou ens repeteix que la història havia de tenir un final necessari; l’inconscient, però, guiat pel principi de plaer, no deixa d’alimentar el somni. Per què aquest inconscient ens té segrestats? El concepte jungià d’arquetip ens ho pot aclarir. La nostra raó necessita arquetips, éssers i conceptes tenyits d’absolut, d’ideal, de perfecció. L’humà fa via, construeix la seva existència i això exigeix objectius de curt o llarg termini, unes Ítaques cap on dirigir els seus  passos. Llavors la temptació de l’absolut l’assetja i passa a pensar en singular: els objectius es converteixen en l’Objectiu, les ítaques en l’ Ítaca insuperable i els actes d’amor quotidià en l’Amor perfecte. Un amor immune a les insatisfaccions del dia a dia perquè el situem en el passat. És que els records, reconeguem-ho, els teixim i tornem a teixir a gust del nostre desig, a punt per omplir les mancances que trobem en el nostre company o la nostra companya actual. La història esdevé llegenda on s’han allisat les rugositats, s’han difuminat els patiments i s’ha embellit la imatge dels seus actors. La perfecció, l’ideal, subjuga a l’ésser humà i es converteix en refugi d’expectatives insatisfetes. És humà, sí, “massahumà” diria Nietzsche. El record ha mitificat el passat. L’amor té en el record el seu déu.

I qui no se sent gratificat d’haver viscut un gran amor impossible? Aquest record dóna relleu al conjunt de la nostra trajectòria personal quan en els darrers temps hi ha predominat la grisor i se’ns apareix massa llisa.

Ariadna, tu vols saber què fer-ne d’aquest amor inoblidable. Mira, tant pot enverinar la parella com la pot revitalitzar. És important encertar les bones preguntes i que hi contestis sincerament. 

·   Quina funció té per a tu aquest gran
amor del passat?

És només una part del teu somni? Hi dones
una ullada de quan en quan amb certa nostàlgia? La veritat, no és cap
competidor que amenaci la vostra relació. Per què privar-se’n? Et posarà en un
estat emocional tonificant que revertirà sobre
la parella. 

Però si resulta l’evasió crònica d’una relació
frustrant, t’impedirà invertir temps i  energia en la relació actual i fer-la
evolucionar. Aquest record estarà envaint tot l’espai mental, sobre tot el sentimental.
Si els límits entre realitat i imaginari estan diluïts, t’hauràs fixat en la
immaduresa. En aquest cas, com més aviat diguis adéu al gran amor del passat, més
hi guanyaràs. 

·   En quin moment de la vida de la parella
fas ús d’aquest record? 

Si és en els períodes de conflictes, de
dubtes sobre l’encert de l’elecció, quan et sents particularment incompresa,
compte! Més que refugiar-te en el somni convé invertir esforços en modificar la
teva vida o la vostra relació i anar directament a buscar allò que hi trobes a
faltar. 

·   Què et va agradar, Ariadna, d’aquella
preciosa història del record? 

Potser l’audàcia, potser la sensualitat o la independència o l’estat d’abandonament…
Escruta què has perdut al llarg dels anys. Ariadna, no és mai tard per redescobrir i fer renéixer aquests trets de la teva personalitat. 

·   Realment tens motius per penedir-te’n? 

Sigues realista, Ariadna, una història acabada ho ha estat per unes
bones raons. No les vulguis oblidar: incompatibilitat en les coses menudes i
quotidianes, infidelitat crònica, divergències socioculturals importants,
immaduresa, desconeixement d’un mateix… Si encara no n’estàs convençuda,
repassa amb sinceritat els valors de la teva relació actual: confiança,
complicitat, respecte… Fes l’acarament correcte
entre les dues històries i decideix en conseqüència, però no et refugiïs
en el record. 

En una paraula, Ariadna, mentre el record d’un gran
amor alimenti l’emoció i aquesta reverteixi en la teva parella, endavant. És un
somni que dóna ales a la relació actual i estimula una imaginació esmorteïda
per la rutina. Però, Ariadna, si et
fa fugir de la realitat i t’hi refugies en comptes de millorar-la, aquest somni
és un substitutiu que t’empobreix. Repensa les respostes que t’has donat en les
preguntes anteriors, arma’t de valor, busca ajuda i creu que encara pots ser més feliç. Creu-hi!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!