BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
TV3. Infidels. Arlet descobreix unes cartes d’amor de la seva mare cap a un altre home que no és el seu pare. Se les emporta a casa i les llegeix. Ha entrat a la cambra secreta del santuari. A partir d’aquest moment ja res no serà igual. Els seus pares s’han sexuat als seus ulls. I això té conseqüències.
La primera, respecte dels seus pares: es veu obligada a posicionar-se a favor d’un i en contra de l’altre. La segona, l’alteració de la seva pròpia sexualitat. En el cas de l’Arlet poca cosa. Perquè, encara que la infidelitat sempre es pensa en altres parelles i no pas en els propis pares, el fenomen es prou estès perquè no l’impacti massa. Avui dia una jove ha transitat per més d’una parella i pot arribar a entendre una situació semblant en els pares. Per tant, l’alteració que no serà necessàriament problemàtica. El guió de la sèrie ens dóna a entendre que la lectura de les cartes enforteix la decisió d’assumir la pròpia homosexualitat. És una de les derives possibles i versemblants
Fa uns anys em va arribar un cas més punyent. La noia només tenia 18 anys. Un dia es va trobar amb el portàtil dels pares obert i va anar directe al Mail. Allà descobreix que el seus pares feien intercanvi de parella. Quines escenes no van passar amb vivesa i persistència per la imaginació de la filla! Als 18 anys el món encara està massa centrat en un mateix perquè allò que un es permet a si mateix es vegi possible en els propis progenitors. Es trenquen esquemes emocionals i ètics. La imatge sagrada dels pares, malgrat els grunys adolescents, s’ha fet miques. Hi ha límits que no es poden traspassar impunement. Els tabús no són pas cap tonteria: cal unes condicions especials per encarar-s’hi. Condicions que no estan a l’abast d’una jove de 18 anys.
Continuem. La noia va començar revoltant-se. Retreia als seus pares que no li haguessin explicat les seves relacions, perquè al seu parer ja era prou gran per aquestes coses. Volia dir que els seus pares ja coneixien que ella tenia relacions sexuals des de feia dos anys. Un cas clar d’emmascarament i desviació: no els retreia el que de debò ella censurava sinó el fet que no n’hi haguessin parlat!
Com sé que ella censurava sense dir-m’ho la conducta d’intercanvi de parelles? Com sé que era això el motiu real de la consulta? Per les conseqüències que li va comportar. De cop i volta va ser incapaç de mantenir relacions amb el seu company. Les va avorrir i finalment suprimir. M’havia deixat una cosa: la noia va arribar a piratejar l’adreça d’internet dels pares (guapo, oi?). Per aquest mitjà es va posar en contacte amb homes de certa edat a qui acceptava practicar actes de masoquime. Una voràgine d’autodestrucció que ni ella era capaç de percatar-se. Perque no venia a consultar sobre el seus problemes sinó sobre si ella havia d’explicar als pares la seva descoberta “accidental”! Quin emmascarament de la situació! Aquest recurs a l’autoengany ens va servir per treballar altres aspectes de la seva vida.
Descobrir la sexualitat dels pares sempre passa factura. Més o menys alta segons el tipus de sexualitat i el context personal i familiar. Els nostres pares tenen la sexualitat que els funciona i convé, determinada per la seva història personal i de parella. Tota sexualitat és deutora de la infància i l’adolescència. La sexualitat dels pares no té res de reprensible ja que uneix a dos adults en lliure actuació. Els concerneix només a ells. No n’han d’explicar res als fills ni viceversa: tampoc els fills acceptarien que els pares s’immiscissin en la seva vida íntima. Aquest coneixement és en certa mesura promiscuïtat, promiscuïtat prohibida entre familiars inclús si és a nivell de confidències. Per això estan els amics o els professionals psicoterapeutes.
Arlet no havia d’haver llegit les cartes personals de la seva mare. El guionista voldrà fer-ho derivar cap a viaranys positius, però aquesta curiositat, en la vida real, sol portar males conseqüències. Créixer, madurar vol dir deixar certes coses, com la imatge parental, al seu lloc, al lloc de la infantesa; vol dir encarar la vida sempre endavant tallant cordons umbilicals de forma que el passat no sigui un llast feixuc, i quan no és possible, demanem ajuda psiquiàtrica. Certes curiositats malmeten el passat i ens el retornen distorsionat i distorsionant perquè malmeten les vivències positives que en guardem, com la imatge dels pares.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’intercanvi de parelles, el massoquisme, o la promiscuïtat entre familiars que cites són en menor o major mesura tabús. Qui ets tu per decidir què està permès i què prohibit? Igual que un intercanvi de parelles pot ser més o menys gratificant, el massoquisme no és necessàriament autodestructiu. De la promiscuïtat entre familiars no en tinc prou informació per opinar, però, per tant, me’n reservo la opinió. (Totalment d’acord, però amb el dret a la intimitat, però és un dret, no una obligació de callar). Això sí, hi va haver una època en què ma mare i jo ens vam fer confidències sobre sexe i crec que va ser positiu. Qualificar-ho de promiscuïtat em sembla totalment fora de lloc. O és que el sexe és un tabú i d’això no se’n pot parlar amb els pares? La bona relació que mantinc amb els pares com a adult ho és en part en la mesura que puc parlar amb ells de qualsevol cosa, com amb un amic. No crec que això desvirtuï res, ans al contrari. Ser adult implica conèixer els pares com són, i no com un ideal que en servem a la memòria. En això em sembla que estem totalment en desacord.
Crec que les persones que us dediqueu professionalment a ajudar la gent amb les coses que els preocupen hauríeu de fer un esforç per no jutjar i sobretot per no prejutjar. No conec el cas d’aquesta pacient teva, però compta que en publicar-ho aquí sembla que una sèrie de coses siguin patològiques per natura, i no és així.
Et puc posar un contraexemple: Vaig conèixer una noia massoquista (sexualment només!), molt jove, i amb les idees més clares sobre què volia que noies molt més grans. Crec que la vostra feina és ajudar la gent a aclarir-se les idees, però respectant les seves.
Ho sento, però com que són temes tabús, m’estaré de firmar.
Els pares la sexualitat la continuen vivint com adolescents però es suposa que amb més maduresa.
Encara que sembla que la maduresa esdevenia que abans no necessitaven donar tants bolatins com ara per caure del mateix costat. I que ara tot tinga que ser tot un volantí per anar con trastant.
Que res té a veure en l’intimitat, doncs l’intimitat és intima.