“La utopia no és pas allò irrealitzable
sinó allò irrealitzat.” Théodore Monod
Em diuen a vegades que sóc advocat de causes perdudes. Contesto:
No hi ha causes perdudes, hi ha, això sí, causes encara per guanyar.
Cal tenir-ho present per no deixar-se emportar pel pessimisme. Moltes causes s’han anat guanyant. I no són poques. Veiem-ne algunes:
– salari mínim
– vacances pagades
– cobertura sanitària
– igualtat entre dones i homes
– reconeixement de l’homosexualitat
– igualtat racial a EUA, Sud-Àfrica …
– caiguda de règims totalitaris
El camí mai és recte. En alguns punts hem reculat. Sí, encara queda tant per fer… Tinc companys mestres del Perú que no cobren durant les vacances; per exemple. Sobre tot a escala mundial: la gana i la por són el penós termòmetre de l’abús de poder econòmic, polític i militar. I el religiós que els recolza tots.
Actua com si el teu gest pogués canviar el món
tot sabent, però, que potser no seràs a temps de veure-ho.
En aquest gest teu s’hi aplega molta més gent de la que sembla. A mi em va sorprendre la gentada que va sortir al carrer a Tarragona contra la guerra d’Irak.
“Som molts més dels que ells volen i diuen”
Raimon– T’he conegut sempre igual
Hem de conèixer i usar les eines d’influència,sobre tot els mitjans. Pressionem els periodistes a base de missatges, trucades, cartes a la redacció. Donem a conèixer la realitat en els fòrums, publiquem blocs, escampem crides a la mobilització. Dediquem temps i diners a les causes justes. En voleu algunes? Visiteu les web d’Amnistia Internacional, d’Intermón Oxfam, de Metges sense fronteres, de Desobediència civil, la Fundació Vicente Ferrer…
Des del meu lloc de professor sé que els nens i el joves, les nenes i les jovenetes ja porten els valors mamats des de casa. Jo només puc bascular en certa mesura l’orientació rebuda. Si molt o poc, no ho sabré mai. El que sé segur, és que tinc una eina magnífica: desvetllar el sentit crític, que es qüestionin el bagatge rebut. I els obro finestres a móns desconeguts. Amb mesura per no despertar anticossos. Al món de les injustícies, al món dels desvalguts. Puc inocular el goig de la mà estesa als necessitats. Puc.
Nova plataforma independentista: Sobirania i Justícia. Dia 19 de maig. Presentació a l’Ateneu barcelonès. Encapçalen la crida gent amb el millor pedigree, Badia iMargarit entre altres. No sé de què van. Ja ens diran perquè no s’han integrat en altres agrupacions independentistes. Espero que de singularitat en singularitat no ens anem esmicolant. Bé, el que ara importa és que en l’àmbit independentista l’efervescència ateny uns graus inimaginables. Una nova utopia que pren cos de realitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
però si badem la dreta ens hi posarà peatges perquè el capital pugi fer negoci amb les nostres necessitat bàsiques.
Si estem atents, cada dia exigirem que les esquerres defensin la pau i la justícia social.