Adam Majó
Xuts a pals
1 de desembre de 2008
1 comentari
Pandèmia
Us recordeu de la Grip aviar? Aquell virus que transportaven els ocells, que s’estenia per tot el món de forma imparable i que en cas de patir una petita mutació podria afectar als humans i provocar una mortaldat cataclítica? Doncs bé, després d’alguns mesos de parlar-ne dia sí dia també als mitjans de comunicació diversos, el tema va desaparèixer de les nostres vides sense deixar rastre i amb un balanç de víctimes humanes molt proper a zero. El mateix va passar amb la malaltia de les vaques bojes, els atacs amb Àntrax o la pluja d’aeròlits, aquells blocs de gel que si et queien al cap et podien estabornir.
I el canvi climàtic? Es tracta d’un altre fenomen d’aquests, inflat pels mèdia i per la tendència col·lectiva al catastrofisme? O estem parlant d’un fenòmen real de dimensions mundials i conseqüències que transformaran dràsticament la vida en aquest planeta en un termini realtivament curt, 50 anys? Tinc la impressió que més o menys conscientment, tots ens estem prenent això de l’efecte hivernacle com un altre d’aquests recursos periodístics tremendistes pels que tampoc cal preocupar-se excessivament.
És per això que ningú d’indigna excessivament al constatar que aquelles mesures indispensables i urgents que calia prendre de forma immediata per disminuïr les emisions de CO2 a l’atmòsfera i aturar el procés, no s’han acabat mai de portar a terme, ni als Estats Units, que no ja va signar els acords de Quioto, ni al Regne d’Espanya, que, cínicament, sí que el va signar.
I amb aquestes que arriba la crisis econòmica i aquesta si que es nota i sí que té un origen més o menys conegut. I per encarar-la, per evitar la recessió, ens diuen que cal impedir que la producció de bens i serveis s’aturi i que en això i tenim tots una part de responsabilitat. Cal, i així ens ho diu el Molt honorable, que el diner circuli, que gastem, en definitiva. I cal ajudar a l’indústria automobilística i comprar cotxes, encara que el que tinguem encara corri, i fer-los servir, tant com puguem. I cal, en definitiva, oblidar-nos de tot allò que ens havien dit abans, quan el tema de moda no era la crisis, sinó el canvi climàtic. Ja no cal que recordem que el planeta és finit, que els recursos som limitats i que aquí, a occident, consumim molt per sobre de les nostres necessitats.
I esperar que d’aquí uns mesos ja no parlin de la crisis sinó d’alguna altra amenaça imminent i aterradora i ens quedem amb el dubte de fins a quin punt és realment greu o no i de si hi hem de fer alguna cosa o limitar-nos a seguir-ho pel telenotícies, com sempre.
Perquè amb això del canvi climàtic exageraven, oi?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Malauradament, el tema de la crisis actual no cal fer el seguiment per la tele, cada vagada trobes més afectats en el dia a dia.
Sobre el canvi climàtic, no sé si ha estat o estar “exagerat”, per mi ja m’està bé el catastrofisme en aquest tema. No està de més conscienciar als habitants del planeta sobre l’ús adequat dels recursos existents, sense malmetre el que deixem per les futures generacions. M’estimo més l’alarmisme en aquest sentit que el veure la mort en directe per la tele, les guerres o els infants morir de gana.