Adam Majó

Xuts a pals

23 de setembre de 2008
1 comentari

La inflació

A mi em passa com a molta gent, que tinc la impresió que en l’evolució de l’economia general, la macro,  hi intervenen tants  i tant complexos factors i depèn d’estructures tan complicades, que no tinc prou recursos ni dades per emetre una opinió més o menys presentable, més enllà de constatar, això sí, la injustícia de moltes de les seves conseqüències. A vegades, però, algunes de les reflexions que se’ns acudeixen a la gent que representa que no hi entenem resulten ser prou assenyades.

Per exemple: l’aparent contradicció entre l’increment espectacular del preu de l’habitatge els darrers anys i unes dades de l’inflació baixíssimes. Fet que ha permès mantenir els tipus d’interès també baixos, afavorint la concessió de crèdits hipotecàris, amb el conseqüent augment de la demanda, i del preu, de cases i solars. Dit d’una altra manera, la baixa inflació facilitava, paradoxalment, l’augment de preus.
El principal objectiu del Banc Central Europeu és, diuen, la lluita contra la inflació. Si augmenta l’IPC solen apujar els tipus d’inrtrès per tal que ens costi més aconseguir diners dels bancs, comprem menys i baixin els preus. Però si una part important del pressupost domèstic es dedica a pagar un habitatge (lloguer o crèdit) i aquest és un factor que ha duplicat o triplicat el seu valor en pocs anys, com pot ser que considerin que no hi ha inflació?
La resposta és prou coneguda, el lloguer sí que computa en el càlcul de l’IPC, però la compra d’habitatge no perquè consideren que no és un bé de consum ni un servei, sinó una inversió. Ara pla! Si a vostè li sobren els duros i es dedica a comprar cases per fer-hi negoci, sí que està invertint, però si no té estalvis i per a poder disposar d’un habitatge on aixoplugar-se opta per endeutar-se i pagar un tant cada mes durant trenta anys, el resultat pràctic no és gaire diferent de pagar un lloguer i, de fet, té un efecte gairebé idèntic sobre la renda familiar o personal disponible.
Si s’hagués tingut en compte, total o parcialment, el preu de l’habitatge alhora de calcular l’IPC, feria uns deu anys que  s’hagués cridat l’atenció a estats com l’espanyol i segurament s’hagueren apujat molt avans els tipùs d’interès de la zona Euro, de manera que tot plegat hagués evolucionat de manera diferent. Un determinat criteri de càlcul ha condicionat l’evolució de l’economia europea (als Països Catalans de forma destacada), amb totes les conseqüències socials, ecològiques i polítiques que això representa.
Doncs bé, això que a mi, i a molta altra gent, ens semblava absurd, que l’augment del preu d’habitatge no es tingués en compte alhora de contar l’IPC, per fi ho va dir l’altra dia a la tele un economista de prestigi. És tot un
Parar el cop
03.11.2015 | 11.01
Som el Llobregat
03.04.2012 | 8.58

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.