Adam Majó

El Tripartit, l’aliança entre el PSC, ERC i ICV-EUIA, fa 13 anys que governa l’ajuntament de Manresa, més de 6 la Generalitat de Catalunya,  comparteix poder en una pila de consistoris i diputacions, i manté un grup conjunt al Senat espanyol. Si hem de fer cas als seus portaveus, allò que uneix aquestes tres forces  és la voluntat de fer polítiques socials, concretament, pretenen augmentar i millorar els serveis públics i les prestacions assistencials, amb l’objectiu afegit, en el cas republicà, d’eixamplar l’autogovern i, en el cas d’Iniciativa, de corregir el model de desenvolupament dominant. Tot plegat, socialdemocràcia típica i clàssica: redistribuïr riquesa a base de cobrar impostos als qui més tenen i reinvertir-los a favor de la igualtat d’oportunitats i dels sectors més dèvils, amb un inconvenient, que el gruix de les taxes les recapta una altra administració, l’hisenda espanyola, i la resta, les que es recullen des d’aquí,  depenen sobretot del sector immobiliari. Mentre aquest anava bé, encara que fos a base de detruïr territori  i encarir l’accés a l’habitatge, tot-hom anava fent. Els ajuntaments i la Generalitat podien pagar als seus treballadors i les factures corrents, i encara quedaven alguns diners per fer inversions  i preveure nous serveis i activitats. Els partits que governen podien asseure’s i repartir-se funcions i  pressupostos de manera que tot-hom pugués inaugurar una cosa o altra i tirar endavant algun projecte més o menys engrescador. Tot i que a ICV hi havia gent descontenta amb determinades decisions (Bracons, la MAT o el quasi transvasament de l’Ebre, per exemple) i tot i que  a ERC no tot-hom veia clar que l’aliança amb el PSC-PSOE ens fes avançar  cap a la independència, el cert és que hi havia recursos a gestionar i és comprensible que molts pensessin que calia fer el cor fort i aprofitar el moment per ser-hi i fer-ne un bon ús.

Però ha arribat la crisis, sobretot en el sector de la construcció. I els ingressos dels Ajuntaments i la Generalitat disminueixen. I allò que vam quedar que podries inaugurar l’any que ve ho haurem de deixar per més endavant, i aquell programa que estaves enllestint s’haurà de deixar al calaix. I augmentarà l’atur i la conflictivitat social, i els dirigents d’ICV hauran de donar-hi resposta…amb la policia! I el tribunal constitucional retallarà l’Estatutet, el finançament serà miserable, els companys socialistes diran que cal resignar-nos i a ERC no sabran quina cara posar-hi.

Així no és extrany que darrerament, entre la gent del tripartit càrrecs electes inclosos, sovintegin els retrets i les brometes sobre el trancament dels pactes varis. I és que ja se sap, quan la pobresa entre per la porta, l’amor salta per la finestra.