Adam Majó

Xuts a pals

22 de desembre de 2009
4 comentaris

Tres conclusions post-consultes

1. Podríem guanyar. Fa trenta
anys que, primer el pujolisme, i ara també ERC, ens repeteixen que lo de
l’autodeterminació està molt bé, en genèric, com a reivindicació, però que si
el féssim, el referèndum, el perdríem. No hi ha prous catalans, ens déien, no
hi ha majoria social, diuen ara, i s’entesten a insistir que, ni tant sols al
principat, la independència no guanyaria. Nosaltres ja voldríem fer un a
política més decididament sobiranista, ens confessen, però el poble, coi de poble!, no ens seguiria; per això hem de
mantenir-nos dins les regles de joc constitucionals, fidels a l’estratègia del
peix al cove. Els resultats del 13D no demostren que l’opció independentista
hagi de guanyar amb seguretat, és cert, però demostren que el contrari, que
perdríem, tampoc és en absolut evident; no només perquè hi ha enquestes que ens
diuen que ja hi ha una majoria de ciutadans i ciutadanes partidaris de la
independència, sinó perquè ningú, des d’un cert rigor sociològic, pot assegurar
que tota la gent que es va abstenir diumenge passat, si anés a votar, ho
faria  a favor de la permanència a
Espanya. La única manera de saber-ho amb seguretat és fent-lo, el referèndum,
convocat pel Parlament.
2. No hi ha trencament. Certs
temes val més no tocar-los, ens advertien, perquè es  produïria la temuda fractura social, es posaria en perill la
convivència. És el mateix que deia Franco sobre la democràcia. Doncs no, aquesta
societat està prou cohesionada i té les coses prou clares com per assumir el
debat sobre la independència amb tranquil.litat. Podem no estar tots d’acord, com
en tantíssims altres temes, però és evident, per gairebé tot-hom, que fem el
que fem, ho hem de poder fer junts, i que els resultat ha de ser un projecte on
hi capiguem tots i totes. Als pobles i ciutats on es va fer el referèndum no hi
va haver tensió de cap mena, ni crispació ni, encara menys, violència. Els
únics que s’hi van mobilitzar en contra van ser els quatre fatxes de sempre.
Ningú més.

3. Una de més local. A Manresa
tenim la mala sort de comptar amb un PSC i una ICV molt més espanyolistes que
en altres llocs. Mentre que a molts municipis el PSC es va abstenir alhora de
posicionar-se sobre les consultes ( a Girona o a Tàrrega, per exemple) a
Manresa hi votaren en contra. Mentre gairebé a tot arreu ICV hi votava a favor,
aquí s’abstingueren de forma bel.ligerant. 
I mentre a molts llocs diputats i càrrecs del PSC o de ICV participaven
en els debats previs a les consultes o anaven a votar (En Toni Comín o en
Romeva, per exemple) a Manresa es neguen, fins i tot, a cedir, ni per un sol
dia,  el saló de plens. És una
llàstima, i no crec que es correspongui amb la sensibilitat majoritària dels
seus votants.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Tot i que no comparteixo del tot l’estratègia d’ERC a l’hora de triar l’opció d’avançar nacionalment (hem d’estar al govern diuen…), el que és cert és que encara no he sentit cap declaració on es digui que no estan a favor d’una consulta.
    Amb la resta de l’article hi estic d’acord, tot i que crec que el que farà decantar la balança és la gent que no mira TV3, no entra en fòrums sobiranistes, no té un cercle d’amics amb pedigrí i que no llegeixen precisament el Punt ni l’Avui.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.