Avui llegint els titulars dels diaris he tingut que llegir un dues vegades, ja que en una primera lectura a l’Avui he llegit:” Duran se la pel·la la dignitat nacional perquè CIU quedi primera a Catalunya”, ves per on hi estic d’acord, he pensat. Però després d’una segona lectura he vist que on he llegit
Durant anys i panys, em hagut d’aguantar, que dic aguantar, tragar tot el que es deia de nosaltres cada cop que hi havia eleccions. Insultar, maltractar, mentir, difamar als catalans donava, i dona vots…molts vots. Ara, quan nosaltres estem fins els dallonses de ser el cornut i pagar el beure i el deute dels altres, i
Això es el que ens venen a dir els nostres polítics dia si dia també;No fer un pas enrere, cal presentar batalla, ens plantem i sanseacabo, etc… .Des del President de la Generalitat, primer ciutadà de Catalunya, fins el primer jubilat Jordi Pujol. Després però, on dic dic dic Dieg, i al poble se li explica
Per tots es sabut que quan hom deu 10.000€ al banc, té un problema, però si li deus 1.000.000€ el problema el te el banc. I això es el que ha passat amb Grècia, que ha tingut a Europa de quatre potes amb l’amenaça de fer-li un grec, i ja sabem com de masclistes son
L’Independentisme creix, cada dia ho sentim, ho llegim, ho vivim, però…només un 11% vota a un partit independentista a l’hora de la veritat. Aquest fet, l’11%, hem fa pensar que en un Referèndum que vagi de debò, ens em portaríem una desagradable sorpresa. Arribada l’hora de la veritat, molts dels nostres conciutadans s’arrugarien com la
Es veia venir, el “Tots som un” es un bon lema publicitari però utòpic en qualsevol altre àmbit i més en el de les revolucions. El no-lideratge com a lideratge d’una Revolució et portar a un atzucac, la no acceptació de reconèixer l’autoritat d’un o uns líders ,porta implícit el fracàs de la Revolució ja
Fa uns anys, pels vols del Dia de San Valentin, i si no m’erro també el dia de la Mare, es venia la famosa “Medalla del amor”, amb el lema: “Hoy te quiero más que ayer, peró menos que mañana”. I és, aquesta frase la primera que em va venir al cap la nit de
El PSC ha confirmat el que fa temps, molt de temps ( des del Congrés d’Hospitalet) ja es sabia, els capitans del PSC son PSOE. Els hi posa més ser Ministre espanyol que Conseller català. També ho sabien els polítics catalans de tot l’arc parlamentari, per això han plantejat en el Congrés el que sabien
Ara que el Govern d’en Mas no para de retallar i retallar, i que a més el renyen des de Madrid, ¿D’on si no? perquè volen que retalli més, no fos cas que la mamella s’assequés. Faria bé en llegir l’article publicat a L’Econòmic per en Santiago Niño Becerra, i passar-li copia a la resta
Avui,en Salvador Cardús a publicat un article a l’ARA intitulat Independentisme vs. Independéncia, on ve a dir que l’independentisme express no arribarà mai enlloc, a part de ser el brou d’on surten tota aquesta colla d’arribistes. Bé, això es el que jo he interpretat, o he entés, i si vaig errat m’ha inspirat per fer
Poc mes de sis mesos ha durat “L’amic Jan” amb els de Solidaritat. Era d’esperar i aixi ho vaig avançar ara fa poc menys de sis mesos en el post “MASSES GALLS EN UN GALLINER“. En Laporta només entén la Solidaritat de la resta del món cap a ell, tot el demes son collonades. En
Tot va començar un Dissabte a la tarda, quan l’entrenador del Girona es va aixecar de la taula i va dir prou en els periodistes espanyols que no el deixaven contestar en català, i va acabar el Diumenge a la nit amb els NOU! Goyes a ‘Pa Negre’. Des de Catalunya, començant pel Quim Monzó
Qui ho havia de dir!. Els reagrupats es reagrupen amb els que es varen desagrupar. Tant de xivarri, tant treure pit i marcar paquet per tornar al principi dels principis. Aixó es el que passa quan hom esta a la política per viure d’ella i no servir-la; si el teu partit no et fa cas
Es sabut, que el que realment els hi posa els espanyols es allò de “España una y no cincuenta y una”. En el 81, després del cop d’Estat i sense temps de treure’s els cagats de sobre, van parir la LOAPA, que venia a dir que Catalunya i Euskadi no podien ser més autònomes que
Perquè serà que cada vegada que els espanyols parlen del “seni catalan”, em poso a tremolar?. La resposta es fàcil, quan des d’Espanya lloen els nostre “seni” significa que em tornat a perdre un altre llençol en la bugada de la relació Catalunya- Espanya. Això del seny i la rauxa es un invent dels espanyols