TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
Tot va començar un Dissabte a la tarda, quan l’entrenador del Girona es va aixecar de la taula i va dir prou en els periodistes espanyols que no el deixaven contestar en català, i va acabar el Diumenge a la nit amb els NOU! Goyes a ‘Pa Negre’.
Des de Catalunya, començant pel Quim Monzó i acabant per l’últim blocaire català, tots han (hem) escrit, que si l’odi d’Espanya envers Catalunya, que si la xenofòbia, intolerància, que si la Caverna mediàtica, que si… Que si!, que ja ho sabem i els que no ho volen saber es que tenen pa (Negre o blanc) a l’ull. Espanya no ens vol, o més ben dit, ens vol per esprémens les mamelles, els picarols,etc… . Allò de ” Con nosotros pero sin vosotros” es el que els hi posa…
El que em sorprén es que encara ens esverém i posem el crit al cel. El que no em sorprendrà, es que tota aquesta cridòria quedarà en això, una cridòria, i potser, sinó fa molt fred una manifestació.
No se perqué ens esverem de que a Espanya tot el qué sigui català els esvera. Ells han volgut, volen i voldran una Catalunya castellana, que per això varen guanyar una guerra, encara que de allò faci 297 anys.
El que si ens hauría d’esverar, es que l’independentisme tingui una representació al Parlament que fa riure, i en canvi l’espanyolisme estigui molt ben representat d’esquerra a dreta.
El que si ens hauría d’esverar, es que el paradigma de la Caverna Mediàtica sigui catalana (Intereconomía, La Razón), i en canvi els diaris fets en Català (Avui i Ara) malvisquin gracies a les ajudes institucionals.
El que si que ens hauria d’esverar, bé més aviat indignar, es que després de 25 anys de Goyes fins ara, cap pel·lícula catalana hagi guanyat cap premi pel sol fet de ser catalana.
El que si que ens hauria d’esverar, es que una pel·lícula feta a Catalunya i que els seus personatges son catalans (Agnosia, 2010), es suprimeixi una escena on Eduardo Noriega diu una frase en català.
No ens hauríem d’esverar, hauríem d’actuar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!