TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Avui llegint els titulars dels diaris he tingut que llegir un dues vegades, ja que en una primera lectura a l’Avui he llegit:” Duran se la pel·la la dignitat nacional perquè CIU quedi primera a Catalunya”, ves per on hi estic d’acord, he pensat. Però després d’una segona lectura he vist que on he llegit ” se la pela” hi posava “apel·la”. Vaja un lapsus visual, he dit tot tristot.

I es que hom, creu que a Duran sempre li ha importat un ravé qualsevol dignitat que no li afecti a ell. Ell, el guardià – l’últim- del “peix al cove” o com fer el “bon català” davant dels amos de Madrid, a veure si li donen uns quants rosegons que oferir al poble català per tal que combreguem i ens els mengem- els rosegons- com si fossin “l’hòstia consagrada”, o més en el seu tarannà, el “Cós de Crist”.

Ell, el representant del “buen catalán”, tant “estimat” -per submís- pels espanyols progressistes, i els que no també, no suporta als “altres catalans”, aquells que creiem que només la independéncia de Catalunya ens retornarà la nostra dignitat nacional. Sinó, que li preguntin a la Ariadna Oltra.

Ell, defensor del pacte del Majestic, i dels qui faci falta, no entén com uns ximplets encara al segle XXI volen la Independéncia. La dignitat nacional dels senyor Duran els la del senyor Esteve, i la nostra del seu fill Ramonet.