TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Es sabut, que el que realment els hi posa els espanyols es allò de “España una y no cincuenta y una”. En  el 81, després del cop d’Estat i sense temps de treure’s els cagats de sobre, van parir la LOAPA, que venia a dir que Catalunya i Euskadi no podien ser més autònomes que les autonomies del “cafe para todos”. Sant tornem-hi que no ha estat res, si abans amb l’excusa dels militars s’havia de posar fré a qui s’havia de posa fré. Ara amb l’excusa de la crisi volen passar a l’Estat de les “Autonosuyas”.

Mercat unitari, duplicitat de serveis, transparéncia, etc… Paraules que amaguen el que realment volen els espanyols: deixar-se d’hòsties i fotre mà a la caixa sense demanar permís i aprofitar l’avinentesa (ells li diuen allò del Pisuerga), per acabar d’una vegada per totes amb els nacionalistes i independentistes. Que de tothom es sabut que el calé es el que crea i destrueix estats.

Es curiós que la primera de la llista sigui Catalunya i en canvi les autonomies del “cafe para todos”, les que històricament mai varen reclamar més autonomia i on l’únic nacionalisme que hi ha es l’espanyol – l’únic vertader, ja que son les que pertanyien al Reino de Castilla, mare del Reino e ESpaña- , son les que més gastin. La conclusió es òbvia.

Enfront el concert económic d’en Mas, els espanyols li han respós amb el “conciertazo”. Només ens queda un camí, i aquest es el de la independència.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!