Mas ha dit que abans del 2014 Referèndums si, peró el de Independéncia no, ho ha dit amb la boca petita, vaja com per treure-s’ho de sobre sense ferir sensibilitats, que ja ser sap sectaris n’hi ha a tot arreu. Carod també ho va dir, peró en el seu cas per una questió romàntica, per
Retallada per aquí, retallada per allà. Arà s’ha despertat en ZP del somni, “ZP en el país de las maravilla”, i a començat el mal son de debó. I com el bombero torero, vol apagar l’incendi amb galledes d’aigua. Que si baixo un 5% en els funcionaris, que si putejo en els pensionistes a veure
El que passa amb la “Tribu” del Constitucional es mes inconstitucional que qualsevol article de “l’Estatutet de la Srta. Pepis català”. Que consti que a mi personalment se m’en re-fot el que finalment decideixin envers un Estatut que s’ha redactat des de la vessant del mal menor… Mal menor per als socialistes que volen mantenir
També l’hagués pogut intitular “D’on no n’hi ha raja el que raja”. Peró el de dalt tot i ser mes cursi i si ho voleu infantil, m’agradar més. Bé, feta aquesta petita aclaració entrem en matèria. Després de la vomitada del responsable dels taxis de Barcelona – i no faré una extrapolació barroera- , s’ha
Independéncia?, Quan?, Com?, i amb qui?. Aquestes son les preguntes que fa molt de temps que em ronden pel cap, i que per moltes voltes que li dono, no trobo una resposta clara. Aquests petits neguits, els importants de debó no son pas aquests, m’han portat ha versionar, per bé o per mal, l’anunci de
Ja tenim un altre divisió dins de la divisó que va dividir l’independentisme català. Carretero i la seva colla s’han dividit. El motiu?, tant se val ja que tots pateixen del mateix mal LA SÍNDROME D’EN MACIÀ . Reagrupament va néixer per ser transversal, es a dir, tot independentista tenia cabuda. Tots?, tots el que
Es curiós, després del 13-D, han aparegut transversalistes, perdó independentistes de sota les pedres. Uns, presentant una ILP, altres presentant un manifest, altres cercant líders, altres…bé ho estan pensant… Tots diuen el mateix; a casa nostra i cap tothom, nosaltres volem un moviment unitari (ep! peró manem nosaltres), etc… Es curiós que si n’hi han
Ahir varen exercir el seu dret a vot 200.000 catalans. Poc?, Molt?. Ens podem passar-hi una eternitat discutint si son molts o pocs, si va ser una jornada triomfant o ans el contrari decebedora. Tot es opinable i criticable, peró jo en els que sempre veuen el got mig buit els hi faria les següents
Tot llegint al mestre Selva , m’ha entrat el cuquet de fer un post de política. Fa temps que en aquesta “troupe” no li dedico ni una ratlla, ja que qualsevol dels apunts públicats aquests darrers dos anys i mig, ja fa el servei. Bé només caldria canviar-li la data. I es que sempre es
Un cop passada la eufòria -lògica per altra banda- de la consulta d’Arenys de Munt, i abans de que es produeixi l’efecte dominó, voldria fer palés un fet que no deixar de neguitejar-me: el 96%. Si, el 96% per cent dels que varen anar a votar varen votar afirmativament, i aixó no es bo. ¿I
Ara si, ara els dos partits catalans s’han tornat de cop sobiranistes. Tant CiU com ERC, volen capitalitzar la consulta, deu ser per alló de la barba del vei i posar a remullar la teva. Primer CiU amb els seus pactes amb el PSOE més jacobí – el de Felipe Gonzalez-, i després amb l’ala
Primer va ser el xec nadò, després el “regal” -enverinat- de 400€, ara els 420€ a tot aturat que ha deixat de cobrar la prestació d’atur, si a tot això li afegim el PLAN E -amb Ñ, faltaria més-, podem dir sense equivocar-nos que trigarem anys i panys a aixecar el cap. Ja se sap,
Es que es ses colmo!, com deia aquell. Qué si Mas esta amb Maragall, i amb Barrera, i si bé en Pujol millor que millor. Que si Pelegri- es aquell d’Unió- diu, que de manifestació segons perqué ja ho veurem. Els del PSC uns que si peró, i altres que de cap de les maneres
Ja era hora!. Ja tocava!. Aixó deuen pensar moltes confraries, capelletes, esplais, i esbarts diversos. No hi ha res com una bona manifestació reivindicativa per mobilitzar al poble català. Res de castellers, res d’esbarts sardanistes, el que posa de debó en els catalans es manifestar-se. El problema es que dura molt poc – cinc o
En un primer moment, i després de conèixer l’arxivament del cas Camps, en va venir al cap la canço del poc valorat Josmar i el seu hit “Es superfort!”. Me’l imaginava vestit amb malles i botes de mitja canya, i fent els cors en Camps i el seu Lloctinent Rambla. Evidentment la lletra adaptada pel