Retallada de despeses, presa de mesures impopulars, dèficit
pressupostari superior al previst, mala situació econòmica. Aquestes han
estat les idees que tant el Sr. Artur Mas com el Dr. Andreu Mas-Colell
han anat transmetent des de la presa de possessió de l’actual govern de
Catalunya.

M’ho deuen haver sentit en diversos mitjans de
comunicació: en la campanya de les últimes eleccions catalanes un tema
va ser abordat molt lateralment per tots els partits: l’economia, i un
altre va ser purament i simplement obviat: el dèficit fiscal català.

Em
va sorprendre moltíssim la marginació que de l’economia es va fer en la
campanya, i sobretot tenint en compte que, des de fa mesos, totes les
enquestes diuen que per a la ciutadania l’atur i els problemes econòmics
són les principals preocupacions.

Algú em va comentar: “Es deuen haver posat d’acord tots els partits per eludir el tema?”

Bé,
les eleccions van passar i ja tenim govern, i el que aquest govern
pregona és que la situació econòmica és feble, delicada, compromesa,
complicada; i suggereix que els ingressos fiscals seran insuficients, i
el que anuncia són retallades de despeses, demonitzant especialment
alguns en concret.

I de nou, com en la campanya electoral, el
dèficit fiscal continua sent eludit pel govern català, per la resta de
partits, per gairebé la totalitat d’experts. La realitat real és que
Catalunya té un dèficit fiscal del 8,7% del seu producte interior brut,
PIB (ja ho sé: alguns càlculs eleven el percentatge fins al 12%, i sí,
també sé que aquesta dada és la del 2007, però és el que hi ha).

Si
el PIB de Catalunya el 2009 va ser de 204.000 milions d’euros, això vol
dir això que el dèficit fiscal català ascendeix, almenys, a uns 18.000
milions.

Ara recordin a quant pujarà la necessitat de finançament
extra de Catalunya en el 2011: 10.000 milions. Amb els números pot
fer-se el que es vulgui, però després, la realitat és que al voltant de
18.000 milions d’euros surten anualment de l’economia catalana, i
Catalunya té mancances, per exemple: la despesa sanitària per càpita és
menor a Catalunya que en altres regions espanyoles que reben més del que
donen.

No obstant això, ¡no obstant això!, respecte al dèficit
fiscal ningú diu res; per què? Des que han començat a llegir aquestes
línies vostès han estat llegint exclusivament sobre economia, és a dir,
és absolutament fals que el tema del dèficit fiscal sigui un tema
polític: és exclusivament econòmic, tècnic, en definitiva; són els
polítics -tots, independentment del seu color- els qui ho han
polititzat; caldria preguntar-los el perquè, no creuen?; i caldria
preguntar-los també si abans de ficar les tisores en les despeses no
pensen portar el tema del dèficit a col·lació.

Publicat el 29/01/2011 a L’Econòmic

Un cop llegit, crec que només tenim un camí, pas previ a la independéncia. Un govern de concentració, el tancament de caixes, i dir-ne prou. I si no en teniu prou aqui teniu dos article més del mateix autor

• 
  26/03/2011
  Diners que fugen, deutes que es queden
• 
  26/02/2011
  La realitat econòmica de Catalunya

Ser que ni faran un govern de concentració, ni tancament de caixes, ni res de res. Bé si retallar, retallar, retallar…i plorar.