TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Perquè serà que cada vegada que els espanyols parlen del “seni catalan”, em poso a tremolar?. La resposta es fàcil, quan des d’Espanya lloen els nostre “seni” significa que em tornat a perdre un altre llençol en la bugada de la relació Catalunya- Espanya.

Això del seny i la rauxa es un invent dels espanyols per definir-nos com a poble, el més trist es que una part de la nostra societat l’ha donat per bona, fins i tot i fan bandera. El seny, o millor dit, el “seni” es la submissió el “no t’hi emboliquis”, el fer el que els altres volen que facis, que no necessàriament es el que tu vols fer, o el més correcte. I la rauxa  és el que els espanyols anomenen “arrebato” o si voleu “enajenación”, es com una mena de mal que la gent, catalana evidentment, pateix, i ves per on sempre ens surt quan diem PROU!. 

Des de ben petit m’ha fet molta ràbia el seny. La utilitzava la meva avia, el meu pare, la meva mare etc…, per fer-me fer els que ells volien que fes, perquè en definitiva, era el més “assenyat”. El mateix que han fet durant 300 anys els polítics espanyols envers el poble català. Cada cop que’m estat assenyats hem perdut llibertat com a poble.

El “seni”  seria sinònim del “Buen catalan” que es aquell que “No pareces catalan”.  En canvi la rauxa  es una mena de mal que els catalans patim de tant en tant, per el que es veu  tenim una preedisposició congènita a ser capriciosos i a perdre fàcilment el bon judici, i es clar ells han de venir amb els canons per restablir-l’ho, el judici es clar.

 Evidentment aquesta rauxa mai s’esdevingut per la manca de normalitat produïda per la opressió política que exerceix Espanya. Noooo, ve donada pel sentiment d’inferioritat ancestral que té tot poble petit, com el nostre – ja ho deia en LLuis Llach: “El meu país es tant petit  que quan el sol se’n va a dormir mai està prou segur de haver-lo vist.”. I en conseqüència, ells com a poble gran ens  han de venir ha governar, no per oprimir-nos i beneficiar-se’n impunement, sinó
perquè estem mancats de judici per valer-nos nosaltres sols.

Per això,  per cada clatellot que rebem, els espanyols lloen el nostre “seni”, no fos cas que de tant rebre mastegots ens sortís la rauxa, i es veiessin obligats a reprimir-nos-la. A contracor, es clar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!