TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Per Jordi Carbonell Segura

30 de gener de 2011
2 comentaris

MOLTS SOROLL I POQUES NOUS

Qui ho havia de dir!. Els reagrupats es reagrupen amb els que es varen desagrupar. Tant de xivarri, tant treure pit i marcar paquet per tornar al principi dels principis.

Aixó es el que passa quan hom esta a la política per viure d’ella i no servir-la; si el teu partit no et fa cas te’n fas un a mida, i a veure que passa. Qué no treus ni per a pipes?, tant se val, on vaig dir dij dic Dieg, i m’entorn-ho amb els antics companys que vaig deixar tirats. I aquests?  mitja lliura del mateix. Els que ens varen deixar tirats perquè no els deixàvem manar, els hi tornem a dir,  no fos cas que deixem de manar tots plegats, i amb la crisi que hi ha només falta que ens quedem sense la mamella i se’ns quedi cara de carallots.

El lema de la campanya ben be podría ser: ” Des de la indecència – ética i moral- cap a la indepéndencia”

Ser, que uns i  altres ho vestiran d’un reguitzell d’arguments favorables a aquesta unió de Caím i Abel. Fins i tot  seran convincents, però això no treu que hom es pregunti: ” Va valdré la pena tant soroll per tant poques nous?”. No hauria estat millor forçar el debat intern a ERC per encabir-hi totes les sensibilitats?. I la pregunta final: Ha pagat la pena el mal que s’ha fet al mon independentista?.

Veien el pa que si dona, Espanya esta d’enhorabona amb l’independentisme català.

  1. Bon dia i bona hora,

    impactant la imatge que heu afegit a l’article. Talment és com em trobo jo, darrerament, cada vegada que un amic o una entitat em tramet un correu; aplaudeixo, fins i tot més encara, la llegenda de la imatge. Esperaré tres o quatre anys a dir 

    Agrairé que incorporeu una explicació sobre els discursos soporífers que ens aventa el menjafama Thedoor & The Outlets (Laporta & Elspassatsdemoda). El pobre home inundat de vicis adolescents demana a crits algun atemptat o atac visceral per tal de pillar pantalla i ni així; sembla que tothom sap ja, a hores d’ara, que avisa abans d’arribar a un lloc per tal que li facin quelcom, sigui el que sigui, i que, segurament, ho farà amb un sobre amb diners del salari de diputat, d’origen l’espoliació des de Madrit, per tal d’assegurar-se que l’ataquen alguns dels seus coneguts de l’ambient segurata, que és on se sent rei i senyor, ja que entre aquesta fauna és qui més sap d’això de parlar, de vegades fins i tot és capaç de fer alguna oració composta i això impressiona molt la gent sense graduat, lluny de la gent de lletra i de les idees racionals.

    Proposta: tots els polítics catalans, de les polítiques cristianoduranistes ni parlar-ne, haurien de passar algun tipus de test psicològic, que garantís la seva pertinença a l’espècie humana, que, ara per ara, semblen, més aviat, una colla de voluntaris de l’exèrcit espanyol, afectats per un coeficient intel·lectual mínim del 60%, que total pel que han de fer tant s’hi val.

    Salut i República de Catalunya!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!