Poc mes de sis mesos ha durat “L’amic Jan” amb els de Solidaritat. Era d’esperar i aixi ho vaig avançar ara fa poc menys de sis mesos en el post “MASSES GALLS EN UN GALLINER“. En Laporta només entén la Solidaritat de la resta del món cap a ell, tot el demes son collonades. En aquell post vaig llançar dues preguntes al vent de la xarxa: ¿Acceptarà repartir-se el pastis del protagonisme amb la resta?. I els altres, acceptaran el protagonisme d’en Laporta i ells ser els escuders del seu senyor?. Evidentment les respostes han estat NO.
Era d’esperar d’un home carregat de supèrbia i de fam de manar. Però la culpa no es d’ell, sinó dels Bofills, Uriels Bertrans, i Lopez Tenes que tenen tots els partits, volien tocar cuixa per la via ràpida i van veure en “L’amic Jan” la clau que els portaria en un temps record al Parlament.
Ells, que en comptes de treballar amb paciència el llevat mare de la independència fins a convertir-la en un pa de quilo de pagés, d’aquells que dura una setmana, varen preferir posar-hi “Maizena” pel broc gros i els hi ha sortit un pa de quilo que es posa dur a l’endemà.
Els espanyols poden continuar dormin tranquils, per neutralitzar l’independentisme no els hi cal La Brunete, només un grapat de polítics catalans amb “La Síndrome d’en Macià”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!