“Españolizar a los catalanes”, no era una broma de mal gust, ni un estirabot en el Congrés dels diputats, era una afirmació. Wert vol una Catalunya castellanitzada, vol tornar a les èpoques en que el català només era tolerat en els aplecs dominicals davant de la Catedral tot ballant sardanes. Que contents s’han posat els
Avui tinc una sensació agredolça, per un costat estic content que el meu admirat i votat Junqueras hagi portat a ERC a ser la segona força de Catalunya – objectiu assolit!-, per l’altre CiU i SI han fracassat estrepitosament. Uns per el les retallades amb la benedicció del PP, i l’altre per ser un partit
Volem pa amb oli, pa amb oli volem Volem pa amb oli, pa amb oli volem. Volem pa amb oli, pa amb oli volem, si no ens el donen , si no ens el donen ens el prendrem! Aquesta canço popular que els catalans hem utilitzat al llarg de la nostra historia cada vegada que
Fa temps molt temps, que hom va dient que aixó de la prima de risc, es un gran negoci per Alemanya.Així li vaig comentar en Josep Oliver, Catedràtic d’Economia aplicada de la UAB, i amic personal a banda de ser client de els meus pares. Li vaig comentar, que el fet de que Grècia fos
Sempre s’ha parlat del nul sentit del ridicúl dels polítics, i la barra que gasten quan sense despentinar-se fan afirmacions, que si no fos per el rerafons tràgic d’aquestes, farien riure a qualsevol. Ara en els enzes del PP d’Aragó, se’ls hi ha ocorregut augmentar l’apartat de llengües del currículum de tots els catalans, afegint-hi
Escoltant aquest mati la tertúlia del Basté a RAC1, em quedo astorat quan arran d’un informe, ens diuen que Catalunya esta assetjada per els Inspectors d’Hisenda. Fins a tal punt que degut a les inspeccions Catalunya paga 6 vegades més que Andalusia i 2 vegades més que Madrid. Per acabar de reblar-ho, també comenten que
Un bon vídeo sobre les “retallades” que aplica al PP. Comparades amb les que aplica el nostre Govern son per riure.
Avui la “Espe” en declaracions a Onda Cero, ha defensat que se suspengui la Copa del Rei i es faci a porta tancada “en un altre lloc” davant de la possibilitat que les dues aficions facin el que ja varen fer a Mestalla i xiulin el príncep Felip o a l’himne espanyol. Aquesta es la
El vint d’Abril se’m va ocórrer crear el hashtag #FemunRepsol. Utilitzant els arguments que va utilitzar la Presidenta Argentina Cristina amb l’expropiació de YPF, per tal de que nosaltres féssim el mateix, i el MH Artur Mas expropiés Catalunya d’Espanya. Després de quatre dies, he de reconèixer el meu fracàs absolut amb la iniciativa. Mai
Homs aquesta mati: “El PP fa el mateix que ja feia el PSOE per impulsar la involuciò autonómica”. De debò? No ho hagués dit mai. Ara, aquests fan com els nens quan es posen a jugar amb nanos més grans. Els pares els advertim de que allò no pot acabar bé, i al cap d’una
M’agradaria que el sentit del titól del meu bloc fos un altre, i que finalment els catalans tenim el que ens mereixem: La independéncia. Però avui per avui, continua tenint el mateix sentit des que el vaig inaugurar el 28 de Maig del 2007, ho sigui tenim el que ens mereixem: res. Estic fins als
Mentre el TSCJ, es decideix si obligaran a les escoles a que el castellà sigui la llengua vehicular en substituciò del català. Tots els partits polítics han fet front comú per defensar el model d’immersiò lingüística. Tots? no, tots no, hi queden fora els dos partits de catalans – això diuen ells- defensors d’una Catalunya
Des que el PP mana a tot arreu – aquí també- , l’Alícia esta encantada de la vida – la seva- i va més estirada del que ja esta. Vol canviar Catalunya i convertir-la en Cataluña, la que ella va conèixer de petita. Aquella Catalunya que parlava en castellà, i si algù s’atrevia a demanar
En Xavier Roig al seu llibre “La dictadura de la incompeténcia” (La Campana 2008), ja denunciava en els polítics-funcionaris (Un 68% dels diputats son funcionaris) que malbarataven els cabdals públics inaugurant CAP’s a cada cantonada o Casals d’Avis. També posava sobre la taula l’al·lèrgia que els produïa, i els hi continua produint, qualsevol servei que
Fàcil el rodolí, però mentre pagui i no em paguin per escriure, o aparegui en les aportacions destacades de Vilaweb, em puc permetre la llicencia de continuar intitulant els meus articles com un diari esportiu. I és el que primer m’ha vingut al cap,( allò del ou), bé sense voler ser pedant, ja fa temps