Avui, tots els partits han sortit corrents ha carregar-se el nou Govern, fins i tot abans de ser nomenat. El ressentiment no entén de cent dies de gràcia, la coïssor per la derrota només s’apaivaga amb l’aigua oxigenada de la desqualificació envers el guanyador. O només ha estat una mesura preventiva, preveient el que es
Fa uns minuts s’han publicat tres sentencies del Tribunal Suprem, on obliga a la Generalitat a garantir el castellà com a llengua vehicular a Catalunya en l’ensenyament. En definitiva, es carrega la política d’inmersió del any 83. Com n’estarà de contenta l’Alícia, ara si que podrà dir que esta en el “pais de las maravillas”.
Després de les Eleccions del 28-N. Asseuria en els polítics catalans de CiU, ERC i S.I, els hi diria el que m’hagués agrada’t escolta’ls-hi: Si em dius adéuVull que el dia sigui net i clarQue cap ocellTrenqui l’harmonia del seu cantQue tinguis sortI que trobis el que t’ha mancat en miSi em dius et
Ja ha començat la cursa electoral. I tots, com un sol home i dona, començen a vendre les seves pocions de la Srta. Pepis. Qué si jo amb els independentistes ni prendrem un café, ho juro -que cinc pesetes fan un duro-. Que jo no pactaré amb els del tripartit. Ep! ni amb els del
Ara si!, quina casualitat. Ara, els de ICV estan oberts a revisar el límit de velocitat de 80 km a les autovies de sortida de Barcelona. Ara si, no fos cas que per 40km amunt o avall, perdessin un parell d’escons, qué amb la crisi que tenim no esta la cosa per deixar d’ingressar uns
Des de fa més de quinze anys em llevo a la mateixa hora, em dutxo, m’afaito, em rento la boca, em vesteixo, surto de casa, m’en vaig al quiosc compro els diaris, i enfilo cap al bar on esmorzo. Aquesta rutina diària, només s’ha vist alterada pels naixements dels meus fills i el fet de
Si, gracies Sr. Domingo/Diumenge de Ciutadans/anos. Gracies per fer proselitisme per la causa independentista, i també gracies al Defensor del Pueblo (español) per fer-li d’altaveu. Sense el seu concurs la causa independentista no avançaria amb tanta rapidesa, li faltaria quelcom. No seria el mateix… Mentre els Carretero, Laporta, Bertran, Lopez Tena, Puigcercós, etc… Intenten evitar
Quan la candidatura d’en Laporta a les eleccions del Barça 2003 va guanyar, vaig dir: “Dos galls en un mateix galliner no pot ser”, en referéncia al tàndem Laporta-Rosell. Ep!, com a estratègia de marketingva ser un encert presentar un cartell tant potent i atractiu, peró era evident que dues personalitats tant marcades no podien conviure. Perquè
Estava preparant un apunt envers la nova formació independentista – una més-, quan cap a dos quarts de dotze he escoltat el resultat de la votació del Parlament per l’abolició de les “corrides de toros”. No m’ho podia creure!, jo era dels escèptics, finalment, sense voler-ho, l’hem clavat una puntada als ous a Espanya amb
Des de la seva declaració UNILATERAL de Independència el 1990, fins el seu reconeixement oficial, només han passat vint anys. I dos anys des que es van posar “burros” i volien que el Tribunal Internacional de Justícia els hi dones la raó, i així ho ha fet tot dient: “…les declaracions de Independència no estan
L’altre dia, l’Alícia em va fer arribar aquesta foto via e-mail amb el titòl “Sense canvis”. Es d’una de les moltes manifestacions que es van fer l’any 1932 en defensar de l’Estatut de Núria. Un Estatut que també es va quedar en Estatutet… I que deixar ben palés que no hem aprés res del passat…
Carallot, bonica paraula, fins i tot semble un cognom: ” El Sr. Carallot” . I que es un carallot? segons el Diccionari de l’Enciclopedia catalana un Carallot es : Persona aturada, condescendent per badoqueria o per beneiteria, vaja com deia el meu avi un ximplet . Jo, fent ús de la meva llicenciatura en la
Aquest comentari li vaig fer al company Jaume Ortí quan tot just giràvem cap a Gran Via, li vaig dir: ” Si jo fos el Director d’un diari, posaria una fotografia aèria, i en el titular escriuria POSEU UNA XIFRA”. El comentari venia a tomb perqué deiem, no sense raò, que els mass media espanyols
Si, se qué molts pensareu: Qué no deià que les manifestacions sense una acció política de totes les forces no serveix per res?. Si, hi ho continuo dient. Si la manifestació no forma part d’una estratègia comuna de tots els partits catalans, i pel que es veu no hi ha ni estratègia, servirà de ben
En els anys 80 va fer fortuna el lema; Nuclears?, No Gracies. Peró només va fer fortuna, ja que a la practica no s’en va desmantellar cap. Ara, entre els membres de la “Tribu” del Constitucional, ha fet fortuna el lema ; Estatut?No, gracies, peró a diferencia dels 80 si que ho portaran a la practica.