A cops de llapis

Si hagués sabut el que ara sé

Si hagués sabut que el temps no s’espera

Si hagués sabut que cada dia compta

Si hagués sabut que el vent sempre bufa a favor

Si hagués sabut que demà és ara

Si hagués sabut que t’estimaria com t’estimo

Si hagués sabut que m’estimaries tant

Si hagués sabut de la pau de les teves abraçades

Si hagués sabut de l’escalfor del teu cos

Si hagués sabut de la dolçor de les teves besades

Si hagués sabut del sabor del teu sexe, amor

Si hagués sabut que per volar no calen ales

Si hagués sabut que, al capdavall, eres un àngel

Ai, si arribo a saber…

                        Si ho arribo a saber, et conec abans

(Del poemari Les quatre estacions. Hivern)

Ser-hi o no ser-hi