A cops de llapis

Definitivament demà seré millor. Començaré una nova vida: 

Intentaré seriosament deixar de fumar.

Beuré menys. Menys vi i, de whisky, res.

Menjaré més lleuger.

Faré exercici.

Saludaré a la veïna, malgrat que ella també em detesti.

Tornaré a estudiar anglès. Yes!

M’encararé menys, si cal, amb els que no pensen com jo –al capdavall, per a què?

Conduiré amb respecte.

I res de drogues, només les que no maten.

Aprendre a estimar als altres, encara que no s’ho mereixin.

Em queixaré menys i de menys coses.

No tiraré papers a terra ni escopiré.

Intentaré no provocar. Ni de paraula ni de fets.

Donaré sense esperar a canvi.

Pagaré tots els meus impostos –no faltaria més.  

Miraré la televisió i escoltaré als polítics. I els hi faré cas –oh, i tant– a uns i als altres també.

No desitjaré la dona –sigui de qui sigui–  (on aniríem a parar!)   

I només em masturbaré si és estrictament necessari.

No mentiré tant.

I, finalment, demà tampoc, tampoc no mataré. A ningú. 

Si, després de tot, m’avorreixo, agafaré el portant i cap a una altra galàxia. Em mudaré. 

Tot això, demà, demà mateix. 

Avui, no, que aquesta nit tinc un altre pla.

(Del poemari Les quatre estacions. Tardor)

FOTO

Els àngels també s’avorreixen

Títols alternatius:

Ull, que si ets massa bo, et surten ales. / Àngel reposant. Ser tan bo també cansa