Publicat el 26 de febrer de 2024
De tornada
De tornada he somiat amb tu:
et passejaves nua pel jardí
amb una tovallola i un llibre a les mans.
D’aquí cap allà, indolent,
buscant un lloc on deixar-te caure.
I, a la fi, amb la tovallola de coixí
t’has unit de bocaterrosa amb la gespa.
Llavors he somiat que jo era l’herba
i m’he refregat amb el teu cos humit.
T’he sentit.
La teva escalfor m’ha travessat de cap a peus
i t’he besat tots els porus, un a un.
Mentrestant, tu em vessaves el teu alè.
T’entregaves.
I maleït, m’ha despertat el gat. I fins aquí.
(Del poemari Les quatre estacions. Estiu)
FOTO: Espia a la vista!
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poemes | s'ha etiquetat en Fotografies, Poemes per Jacint Pau | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Un poema ple de passió i humor alhora, m’ha encantat!
Enhorabona de nou, Jacint!
Gràcies, Aliki, pel teu engrescador comentari. Una abraçada.
Benvolgut Jacint.
Com sempre, o una vegada més, ens fan goig les teves paraules, ben acomodades, inspirades, i de cop un somriure, a la fi, poesia o prosa, molt gust de llegir. Gràcies per fer-nos somiar.
Fins la propera .
Gràcies a tu, Elisenda, per les teves paraules, que també fan goig de llegir.
Un petó.