Vindran?
Vindran temps millors
–ens diuen sempre.
Vindran. Però mai no arriben.
Així i tot, serem millors persones
ara que ve Nadal,
I ens farem bons propòsits, un munt,
que ja s’acosta Cap d’Any!
Com cada any. Cada any igual,
i mai no en sortim ben lliurats.
Però vindran temps millors
–ens tornen a dir. I mai no arriben.
Ni Reis ni Pares Noel ens fan cas,
estem desnonats, desheretats.
Un any més, estem ben cardats!
Deu ser que a qui li toca
no se n’ocupa, no fa la feina?
Cal que anem a missa?
Ja és temps d’anar a votar?
Vinga a resar, a pregar que se’n vagin;
som-hi, a votar, a votar-los tots al carall!
A veure si així venen d’una vegada
els bons temps tan esperats.
No sigui que quan vinguin
ja no hi quedi ningú esperant.
I tornem-hi: vindran temps…
Però vindran o els hem d’anar a cercar?
O ens hi posem d’una vegada,
o ja podem plegar.
(Del poemari Les quatre estacions. Hivern)
Fins al monyo!
Sempre amb l’esperança que de veritat vinguin temps millors.
No creus que podríem donar-li un cop de mà aquestos temps que mai arriban?…
Com sempre, un escrit de luxe Jacint Pau !!!
Sí, per la part que ens toca, li podem donar un cop de mà, és una qüestió d’actitud. Però per l’altra part hauríem de fer alguna cosa més grossa!!
Gràcies i un petó.
Tant de bo arribin aquests temps tan desitjats!
Mentrestant, molt bones festes!
I enhorabona, Cinto, un poema tan exquisit com la majoria de les teves obres!
Una forta abraçada,
Aliki
Gràcies, Aliki,
que passis tu també unes bones Festes amb companyia dels teus pares!
Una abraçada.