(Oh, primavera folla!)
Folls buscant folles.
Folles buscant folls.
Follia de folls folls de follia.
Follia folla.
Vols follar, folla mia?
Del poemari Les quatre estacions. Primavera
Veu de l’autor (Música: Harvest-Acoustic, The Breath)
FOTO: Esquitxades de vida
(Escenografia apocalíptica
per a un inici de mil·lenni)
Sants, àngels i arcàngels,
diables, el Maligne en persona:
tots a peu dret a primera fila.
Capellans, bisbes,
polítics i directors generals:
asseguts a la segona.
Policies, militars, jutges,
televisions i diaris:
de genolls a la tercera.
Davant de tots ells, oficiant:
els Mercats.
Fora, a la plaça, la resta de mortals:
esperant.
(Del poemari De la desmemòria)
Veu de l’autor – Música: (In the Mind of Igor) Sacrifice. Nitin Sawhney, Jocelyn Pook)
FOTOGRAFIA: Nosaltres, bé, gràcies
FOTO: Oh!
(Del poemari Des del llit II)
FOTO: Si les pedres parlessin
De vegades penso que m’agradaria arrelar-me
–si això fos possible– a aquesta terra.
A aquesta mateixa que em va parir fa tants anys.
La mateixa que em va veure partir ja en fa tants.
Ser un oliver més, vull dir, un de centenari a poder ser.
Un oliver amb un curull de canoses branques
farcides de fulles a voltes blaves, verdes, grises, a voltes d’argent.
Segons bufi el vent, segons la llum, segons l’afany.
Amb tota la meva vida gravada a la soca:
totes les meves alegries, totes les meves llàgrimes,
totes les meves caigudes, tots els meus encerts.
Una soca on hi fossin definits tots els camins rondats:
d’aquí cap allà, d’allà cap aquí; de dalt a baix, de baix cap a dalt;
d’envant cap enrere, d’enrere cap envant.
Camins d’arreu on he transitat i on mai no he arrelat.
Una soca que ho digués tot a qui la volgués escoltar.
I com a oliver, compartir estones, fent-la petar
–un dia sí i un altre també– amb ametllers, figueres i ceps.
Companys de viatge, col·legues assedegats tots ells.
A vegades la sento, aquesta terra,
com em corre per les venes i em xucla la sang.
Sobretot quan xisclen les cigales, quan el sol ho aplana tot.
Terra eixuta –aquesta– agònica, deixada de la mà de Déu,
si n’hi ha algun en algun indret.
(Del poemari Arrels)
FOTO: Clarobscur
De tornada,
assegut a la porta de la casa que en va veure néixer,
ametllers i olivers. I una eternitat que m’observa
a través de les seves branques de fulles immòbils.
Les cigales, sense treva, repetint el seu mantra de sempre,
antic com el temps. I el sol: vertical.
Tot roman, tot es pertany.
Atordit i encegat espero el capvespre per a poder fugir,
per a no romandre, per a no pertànyer.
Però el temps, atrapat com està pel sol, no avança;
res no es mou en aquest assossec ancestral.
Només la dringadissa d’una campaneta llunyana
fa suposar que alguna cosa es belluga –potser un be–
aliena a aquesta interminable quietud.
Ja som aquí de nou,
clavats en un temps que mai no s’ha mogut de lloc.
(Del poemari Arrels)
FOTO: Silenci
(Del poemari Les quatre estacions. Estiu)
(Amb la veu d’Elisenda Gols)
FOTO: Graella de sortida
FOTO: Sortida d’emergència
Títol alternatiu: Entrada d’emergència
Pròleg
No em representen. Ni a mi ni a molts d’altres.
De la desmemòria
Han obert l’autopista virtual de franc
–de pagament en espècies–
i ens han deixat a la vorera amb el cul a l’aire:
no hi compten amb nosaltres, no els hi som rendibles.
Cada cop costa més de creure en l’esperança:
una paraula com més va més desgastada,
més increïble, més desesperant.
Si ho hagués sabut…
Però la inconsciència, la neciesa no avisen:
tant és si plou com si fa sol, al cap i a la fi, arriben.
Si ho haguéssim sabut… Si haguéssim sabut
que érem col·laboradors involuntaris,
però necessaris!
Ja fa anys que s’ha acabat la festa dels 60 i 70:
s’ha acabat la transgressió, ara tot és pa beneït.
Ni això ni allò. Ni daixonses ni dallonses
La història era un retrat en blanc i negre,
estàtic, penjat a la paret de la classe.
Ara és una pel·lícula a tot color
amb banda sonora de videoclip i alta definició:
un espectacle per a sords, muts i secs.
I mentre ho escric se’m dibuixa cara de fàstic
i la pudor em travessa les carns i els ossos.
Si ho pogués dir alt i clar, així mateix ho diria: Quina merda!
Epíleg
No soc jove. Però podria ser-ho si no em fes tanta mandra.
Tampoc soc pirat. Ni pirat ni pirata.
Així i tot, un dia d’aquests en tornaré a complir divuit o vint:
i aquesta vegada no em creuré res i em cagaré en tot.
I miraré la nit, fit a fit, a la cara i li aguantaré la mirada
fins que el sol, per rebat, em cremi els ulls.
Ora pro nobis
Santa Democràcia, Ora pro nobis.
Sants Mercats, Ora pro nobis.
Sants Mitjans de comunicació, Ora pro nobis.
Santes Xarxes, Ora pro nobis.
Santes Fake News, Ora pro nobis.
Santa Intel·ligència Artificial, Ora pro nobis.
Santa Intel·ligència sigui quina sigui, Ora pro nobis.
Santa Feina (que no falti), Ora pro nobis.
Santes Vacances (que no faltin tampoc), Ora pro nobis.
Santa Esquerra, Ora pro nobis.
Santa Dreta, Ora pro nobis.
Sants Extrems, Ora pro nobis.
La Mare que ens va parir, Ora pro nobis.
Sant Sentit comú, Ora pro nobis.
Que Nostresenyor ens agafi confessats!
FOTO: Beneïda llum!
Títol alternatiu: Divina comèdia!
Ella es deia Balena
a ell li deien Calàndria
Ell era petit, prim i bellugadís
ella embellia la paraula enorme
ell era esvelt
ella l’elegància
ell vestia frac
ella tuls i gases
ell xiulava a tota hora
ella dansava
ell la visitava cada dia
ella el passejava
i ell li cantava sonets
i ella els hi ballava
I tot era harmonia
Cap dels dos no en sabia d’altra
(Del poemari Les quatre estacions. Estiu)
OBRA GRÀFICA
Agost (Calendari estimat 2005)
Calendaris textuals. De la sèrie Lletrades
El cel era de color blau cel
i les teves calcetes de color rosa
com les teves rosades natges.
(La corba dels teus malucs m’ennuvolava)
Amb els pits a l’aire,
passejant els trempats mugrons, marrons,
eres l’enveja de totes les flors del jardí.
(I el cafè de primera hora del matí, mmm…)
Com no m’havia d’enamorar de tu!
Quantes vegades es deu donar
una conjunció astral així?
(La pluja estel·lar posterior va ser inevitable)
(Del poemari Les quatre estacions. Estiu)
OBRA GRÀFICA
Juliol (Calendari estimat 2005)
Calendaris textuals. De la sèrie Lletrades
Aquesta nit t’he somniat.
Despert.
T’he somniat
just en posar-me al llit.
T’he somniat i t’he posseït.
I tu em besaves.
Primer em despullaves
i aleshores em besaves.
Em besaves el pit,
el pit i el melic.
I més avall no t’ho diré
perquè ja ho saps.
I després jo et besava.
Primer et besava
i tot seguit et despullava
i et besava. I t’acariciava.
I tu ja et deixaves,
però t’hi tornaves.
I no et dic més
perquè ja ho saps.
Ja saps
el que després t’he fet
i m’has fet.
I el que m’he fet
també ja ho saps,
i per això no t’ho diré.
En acabat m’he adormit
recordant
(Del poemari Poemes del desig)
FOTO: Torn de nit
Títol alternatiu: Això és un no parar
…i per sopar,
musclos al vapor d’espirituós.
Sopar de dos.
Després,
un espirituós directament.
Agrada i cau bé.
Més tard,
imbuïts per l’esperit del musclo,
musclo directament.
Ah, però
el ressopó és per un només,
l’altre ressoparà a continuació.
Que així,
ara un, ara l’altre,
s’assaboreix molt millor.
mmm…
I prou, per avui ja n’hi ha prou,
que demà treballem.
Certament,
hauríem de trobar-nos de dia,
el desig necessita el seu temps.
(Del poemari Poemes del desig)
FOTO: Ejaculació marítima
El dia que no m’estimis
no sortirà el sol.
El dia que no m’estimis
no cantaran els moixons.
El dia que no m’estimis
les roses no faran olor.
El dia que no m’estimis
ja res no tindrà sabor.
El dia que no m’estimis
no em palparé el pols.
El dia que no m’estimis,
redeu, quina por!
(Del poemari Les quatre estacions. Tardor)
FOTO: Amb els pèls de punta
M’agraden els teus ulls,
sobretot, veure com traeixen la teva prudència.
M’agrada la teva prudència
perquè modera la meva disbauxa.
M’agrada sentir-te riure,
oimés mirar-te. M’agrades.
I no només això. També
m’agrada abraçar-te i sentir la teva pell.
M’agrada la teva abraçada,
i encara més besar-te i sentir-me dintre teu.
M’agrada saber-me el causant del teu plaer,
això és el que més plaer em causa.
M’agrada que m’agradi
(Del poemari Les quatre estacions. Primavera)
FOTO: Cony d’arbre!
et regalaré una bossa
et regalaré unes sabates vermelles
et regalaré un rellotge
i un anell
et regalaré endemés una ampolla de vi
blanc amb dues copes
i et regalaré unes calcetes
vermelles així mateix
a joc amb els peus teus
i ara sí ben mudada
ben mudats
anirem a la fira del clavell
ara que és primavera
(Del poemari Les quatre estacions. Primavera)
FOTO: Ja hi tornem a ser
Acabem amb les rebaixes d’hivern!,
que ja són aquí les de primavera
–i d’aquí a dos dies, les d’estiu,
comença el compte enrere–
Comprem unes birres,
i comprem uns sushis també.
Celebrem-ho amb palillos i faldilles curtes,
fora forquilles, fora els abrics.
Que comenci tot denou: fem un reset.
Apaguem les calderes, sortim al carrer,
cridem al vent. I riem.
Riem que la primavera és nova
i l’hivern vell. Riem i cridem:
Que visqui la primavera!
Ja no podem més
(Del poemari Les quatre estacions. Primavera)
OBRA GRÀFICA
T n’has anat (de la sèrie Lletrades)