A cops de llapis

Avui he somiat que pintava, 

pintava i gaudia. 

Després he pintat que somiava, 

que somiava i que gaudia. 

En despertar, he escrit 

que somiava que pintava, 

i que pintava que somiava. 

I tot era un somni, i de tot gaudia.

Ara bé, 

ben mirat, no puc dir amb tot el seny         

si escric o somio, si somio que escric,                

si estic pintant o estic escrivint.       

Escrivint que somio, 

o pintant que escric.

Amb tot això, ja ha arribat l’hora, ja fa gana,

potser hauríem de fer-nos l’esmorzar.

Potser ja és hora que m’hi posi,

a escriure o a pintar.

(Del poemari Les quatre estacions. Hivern)

Bon dia