Publicat el 18 de març de 2024
Lletania núm. 03
(Del poemari Les quatre estacions. Primavera)
OBRA GRÀFICA
No cau la neu, la crido jo i ve. Al balcó, bocabadats, el gat i jo
(de la sèrie Lletrades)
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poemes | s'ha etiquetat en Obra grafica, Poemes per Jacint Pau | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Tinc una mirada per tu,
d”aquelles que et deixen bocabadat.
Et sento en profunditat,
tu i jo, com si fos ahir.
Et vull poeta, t’estimo.
Mmm… t’ha sortit un comentari-poema. Que bonic!
Ara vinc a fer-te un petó.
Oh, un poema que s’esfuma, que esvaeix! Mai no havia llegit un poema així… Sorprenentment plaent, enhorabona!
Sí, Aliki, de primavera en primavera, la vida s’esfuma –fot el camp, parlant clar!
Cal viure cada primavera com si fos l’última.
Una abraçada.
Coincideixo amb l’Aliki. Aquestes originalitats són tan teves… Com no podia ser d’una altra manera, que és una expressió que m’encanta i que et prenc de tant en tant en algun doll. Cinto, he llegit toooootes les entrades teves que m’he perdut en aquests mesos, desconnectada de Facebook. Elisenda, quin poemàs, m’encanta aquest ‘tinc una mirada per tu’. Amor, amb majúscules. Petons i abraçades🤗😘
Les teves sàvies i ben trobades paraules són sempre un plaer i un privilegi. Benvinguda de nou, Teresa (com la primavera).
Abraçades i petons.