La llum, la claror són per passejar.
– Si vols fem un tomb, sortim.
I allí on més ens agradi
ens fem un petó.
La penombra per besar, per enamorar-se.
– Si em deixes, et beso.
Però te’n penediràs,
perquè ja no et podràs contenir.
La nit, la foscor són per pecar, per transgredir.
La nit és del dimoni.
– I si apaguem el llum… ui!
D’aquesta ja no te n’escapes,
estàs feta per a mi.
(Del poemari Les quatre estacions. Primavera.)
Espiant el capvespre
Quin poema tan bonic, ple de amor per la naturalesa i el contacte humà!
Recomano les obres d’en Jacint, un gran escriptor i una persona meravellosa!
Moltes gràcies, Aliki, ets molt generosa.
Encantat de que hagis gaudit del poema, i també de tenir-te com a lectora.
Seguim!!