Regals, propines, sorpreses
Néixer. Inevitable, la primera sorpresa.
Obrir els ulls després de somiar despert.
Sentir-se estimat. Sentir la seva dolçor.
Estimar amb tot el cor, amb tot el cos. Sense límits.
L’escalfor del sol a l’hivern. L’escalfor d’una mà amiga.
Tocar el terra, caminar en baixar d’un vol.
Volar. Ni que sigui amb la ment.
Despertar cada dia i veure que no ha estat un somni.
Descobrir la bellesa d’un moment fugaç, irrepetible.
Escórrer-se i continuar viu (ah, la petite mort). Poder-hi tornar.
Un somriure a temps. De l’estimada. De qui sigui.
Una rialla dels amics, una bona riallada.
Sentir la proximitat de l’altre. Mal que, aquest, sigui un gat.
La carícia de l’oreig un dia enrabiat, fotut.
La carícia d’una criatura, la carícia d’un fill.
Un bon plat de pasta després d’un dia de dejú.
Veure com s’apaga el dia i veure que ho pots veure.
Créixer, fer-se gran.
(Del poemari Les quatre estacions. Primavera)
FOTO
Companys de viatge
Gràcies per tanta bellesa, un escrit que toca el cor, recordant la teva saviesa i l’amor en les teves paraules. Gràcies Jacint, fins la propera, amore.
Gràcies, Elisenda, pel teu càlid comentari.
Un petó.
Gràcies, Jacint, per l’escalfor oferta pel teu poema, tan necessària en aquests dies freds… Enhorabona pel teu enorme talent innat!
Gràcies a tu, Aliki, per l’escalfor dels teus comentaris.
Una abraçada gran.