Des d’ahir al vespre ja ho sabem: no hi haurà llista única de Reagrupament i Solidaritat. Segurament hauria estat bé perquè hauria transmès la sensació que els aspirants a liderar el tram final del procés d’independència sabien llegir el missatge del carrer d’anar tots junts per tenir més força. Totes les propostes que hi havia
El tema SCI/Reagrupament no deixa de resultar sorprenent. Quan vaig marxar hi havia una reunió prevista per al dia 19 que es veu que no s’ha fet encara perquè el doctor de Puigcerdà treballava a la consulta i no ha proposat cap altre dia. Ara finalment llegeixo que diumenge ho tornen a provar, però han
Som a mitjan agost, el mes en què les coses han de quedar encaminades perquè al setembre es puguin fer les assemblees i reunions de rigor i que comenci la batalla, l’assalt al Parlament. Val la pena, doncs, fer un cop d’ull a les darreres notícies i mirar com ho tenim tot plegat, Solidaritat, Esquerra,
Gràcies, conseller, per fer reaccionar, amb les seves impagables paraules al darrer minut d’aquesta entrevista, els responsables de tots aquests elements que vostè assenyala: 1. Fragmentació de l’independentisme2. Excés de protagonismes personals3. Polarització dreta esquerra (natural, com diu vostè mateix)i 4. Buidor de continguts (en allò que Manuel Castells en deia el procés cap a
Solidaritat Catalana podria integrar Reagrupament. Els socialistes podrien tenir una crisi més profunda encara i CiU s’ha autoimmobilitzat i s’ha fet estúpidament rígida en un moment històric que demana la màxima flexibilitat. Els diuen allò de “Be water, my friend!” i es tornen formigó. Tal com podem llegir a Vilaweb, la intel·ligència continua donant avantatge
Que l’opció de Solidaritat Catalana per la Independència hagi pres un possible avantatge com deia dissabte no vol dir que tot plegat estigui dat i beneït. Hi ha més factors en joc. Avui es publica una entrevista a Alfons López Tena a Nació Digital –pèssimament transcrita, per cert– en la qual li pregunten: “Es pot
Malgrat que l’aparició de Solidaritat Catalana hagi semblat una sortida improvisada a la situació en què s’han trobat Alfons López Tena i Uriel Bertran –baixa dels càrrecs als partits respectius i anunci d’una imminent resposta política a la negativa de la IP i la ILP–; malgrat que, en lloc d’incorporar-se a qualsevol de les iniciatives
El mes passat em feia creus que per primera vegada aquest bloc tingués més de 40.000 visites. No va ser fins al desembre de 2009 que es va superar el llistó de les 30.000, que ja em semblava molt després de pràcticament quatre anys. El gener d’enguany feia una estirada més i superava les 35.000,
Sovint trobem persones, sobretot a CiU i ICV-EUiA que afirmen que volen la independència però que no hi ha pressa, que val més fer les coses ben fetes i que no es pot fer un referèndum d’independència si no estem segurs que el guanyarem. Aleshores ens recorden que al Quebec han votat dues vegades i
No tot lliga a cal notari. La rèplica que Alfons López Tena va publicar a l’Indirecte dijous a quarts de sis després de l’apunt Parlem clar del president del Parlament Ernest Benach ha estat ben rebuda per moltes persones a la xarxa. Amb el títol Credibilitat i enganys: rèplica a Ernest Benach, el notari entra
Dijous a la una del migdia, els qui estem apuntats a la recollida de signatures de la IP que la Mesa del Parlament va admetre a tràmit el 8 de juny rebem un segon correu electrònic amb més aclariments sobre la controvertida decisió de revocar l’acord. Aquests aclariments, però, tenen tot un altre to que
Dimarts. 8 del matí. Josep Cuní arrenca el seu programa a TV3 dient que la unitat es complica. En fa la pregunta del dia als oients i els demana: “els partits sabran mantenir la unitat de la manifestació de dissabte?” La resposta majoritària és que no. Com és que tothom ho té tan clar? És,
Els fets es precipiten. El debat a la xarxa, sobretot al twitter amb el #somunanacio que va engegar Òmnium, però també als blocs i al Facebook, és d’una intensitat gens adient a la calor que patim. Llegim, debatem, enviem missatges. I un servidor es veu abocat a escriure com a mínim dos apunts al dia
Què voleu que us digui un dia com avui? Val la pena dir res quan t’adones que tothom és perfectament conscient del que significa la sentència contra el darrer estatut d’autonomia? No. Avui callo, escolto i llegeixo. Escolto en Joan Oller que, al programa d’en Barril, engega el gramòfon i posa en Ribalta cantant allò
De les dues cares visibles de la fita històrica del passat 8 de juny, un és d’ERC i l’altre, de CiU: Uriel Bertran i Alfons López Tena respectivament, com sabeu. Esquerra ja ha reaccionat. Diversos blocaires del partit i Puigcercós mateix en nom de la formació han mostrat ja la determinació d’abocar-s’hi i de fer-ne