Des d’ahir al vespre ja ho sabem: no hi haurà llista única de Reagrupament i Solidaritat. Segurament hauria estat bé perquè hauria transmès la sensació que els aspirants a liderar el tram final del procés d’independència sabien llegir el missatge del carrer d’anar tots junts per tenir més força. Totes les propostes que hi havia damunt la taula tenien noms connotats en aquest sentit: reagrupar és unir; la solidaritat uneix; la suma crea unitat; i la conferència aplega. Ara, però, vist que no ha estat possible, caldrà deixar de banda aquest argumentari i buscar-ne la part positiva, que també hi és.
A les properes eleccions al Parlament de Catalunya, aquell mig milió de persones que ja ha votat SÍ a la independència a les diverses consultes que s’han estat fent fins ahir mateix a
Solivella o aquell 40 % llarg del conjunt de la població que diverses enquestes han anat retratant, podrà triar entre tres llistes que tenen la independència com a objectiu explícit per a la propera legislatura i que estan prou organitzades i tenen prou implantació territorial per obtenir-hi representació: Esquerra, Reagrupament i Solidaritat. (Sense menysprear altres candidatures que potser no tenen tant de ressò mediàtic.)
Ara es tracta, doncs, d’aconseguir que tot l’electorat que comparteix aquest objectiu i que en vol fer el centre del debat es col·loqui on li plagui i continuï treballant en la creació d’opinió i en el boca-orella perquè la suma d’aquestes tres llistes superi els 21 escons independentistes que ara té Esquerra.
Tanquem, doncs, el capítol de la unitat preelectoral. Assumim quin és el punt de partida. Hem d’aconseguir que aquesta diversitat sigui un estímul per al vot. Lamentar ara que Carretero i els solidaris no s’hagin posat d’acord ja no té sentit i castigar-los amb l’abstenció és un error en el qual no hem de caure.
A partir d’avui i fins al dia abans dels comicis, l’objectiu de l’independentisme ha de ser captar el màxim nombre de vots possible, i captar-los tant de l’abstenció com dels partits que exclouen l’opció de la independència per a la propera legislatura, és a dir, CiU i ICV bàsicament, ja que el vot robat a PSOE-C, PP i Ciutadans seria anecdòtic.
I tu què votaràs? Esquerra? Solidaritat? O Reagrupament?
No crec que ERc sigui una opció independentista vàlida mentre hi hagi l’actual direcció. Han demostrat que prefereixen acomodar-se a l’autonomia i no volen plantejar cap conflicte amb l’Estat. Així que, amic Xavier, només hauríem de tenir present les forces realment independentists. Les altres no ens serveixen.
Votaré CIU.
Tots són una colla d´irresponsables: el país se´ns en va a la merda
corrents, corrents i ells amb les seves baralles de galliner. Jo
no vull saber-ne res més de tot plegat. Ni tan sols aniré a votar.
Ja us ho fareu. Pobre País!!!!!!
Suposo que tot plegat forma part d’una mateixa estratègia, aprofitar qualsevol cosa per a sembrar la discòrdia, i un cop confirmada la manca d’unitat (que tant els convé) aprofitar-la per a enverinar l’ambient dient que com que no hi ha unitat, no votaran o votaran CiU (encara pitjor).
Contestant la teva pregunta: jo votaré Reagrupament.
No és només que es parteixi el vot i que la llei d’Hont faci que treiem menys escons. No és només això. La unitat no hagués sumat. Hagués multiplicat. Ara l’independetsime, no ho dubtis, perderà també vots absoluts ja que això desmotivarà a la gent que votarà CiU o anirà a l’abstenció.
Definitavment, adéu a la independència fins, com a mínim i en el millor dels casos, el 2015.
Crec que s’ha perdut una bona oportunitat en un bon moment per a aglutinar tot el vot independentista en una, o dues candidatures com a molt, amb la finalitat de no perdre cap vot.
Un cop aquí no ens queda més que demanar que tots els independentistes, votin a qui votin, però que sigui una candidatura independentista. I si poden arrossegar votants d’altres partits millor que millor.
Estem en un període on l’independentisme social ha tingut un gran augment, gracies al TC, i s’ha d’aprofitar el moment.
Franciscans, no hi ha res de positiu, les gestes es fan amb la unió, la unió que fa la força, la resta… intents fracassats.
Només un parell de correccions, per començar. De llistes independentistes només n’hi haurà dues, ja que Esquerra no ho són pas, a més ara que s’acosten eleccions s’han tret del barret el referèndum, que no té ni cap ni peus ja que és il·legal mentre estiguem a Espanya. Per què no ho han defensat tots aquests anys que han estat al govern? Per què ara defensen una proposta com el referèndum que saben que és impossible? No serà perquè saben que es fotran una batacada i el tripartit segur que no sumarà? llàstima per Esquerra, els vaig votar vàries vegades però tot té un límit
Segon, malgrat i que no la defenso, penso que SCI són una colla de mentiders compulsius i anant amb ells ens pot causar més problemes que altra cosa, encara és possible una coalició entre RCat i SCI ja fins aleshores abans no es podia pactar res amb uns senyors que no existeixen i que a sobre exigeixen que una associació com RCat, amb milers d’associats es disolgui a una altra que no se sap quanta gent té? a mi em sembla una mica esotèric, per a dir-ho suaument.