Després va venir Suma, una iniciativa que en tot moment va desmentir que volgués ser un partit, però que ara veiem com a tal en una de les propostes. Un correu rebut fa uns dies diu en el seu primer paràgraf: “El
dia 27, sota l’auspici dels promotors i signants del Manifesta del 12
d’abril, després de moltes hores de feina, set partits, Bloc
Sobiranista Català, CUP Arenys de Munt, Crida per la Terra, Els
Verds-Alternativa Verda, Força Catalunya, Partit Republicà de Catalunya, i Suma
Independència, vam acordar formar la Coalició per la Independència –
“SI” i el dia 28 la vam presentar públicament al Col•legi
de Periodistes.” I finalment, arran d’aquest Manifest del 12 d’abril s’ha estat gestant la Conferència Nacional per la Sobirania, formada per un espectre considerable de partits i entitats, entre els quals la PDD i Acte de Sobirania.
Enmig de la confusió que tot plegat pugui generar, hi ha un plantejament que pot donar un clar avantatge a Solidaritat: “Són els adherits els que han de tenir el dret de votar lliurement, en
primàries obertes, les persones que volen que els representin i
dirigeixin (…) És el sistema que defensem a SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA,
i és el que farem servir per elegir les persones integrants en les
candidatures electorals, així com l’ordre a les llistes: tots els
adherits poden presentar-se, tots els adherits poden votar, seran
elegits els que tinguin més vots, per l’ordre marcat pels vots que en
rebin. Unitat des de la base, unitat democràtica.”
Solidaritat Catalana convoca la seva Assemblea Nacional per l’11 de setembre a les 10 del matí a Barcelona –coincidint, doncs, amb la Mostra d’Entitats dels Països Catalans que des de fa anys es du a terme al passeig de Lluís Companys– i permet l’elecció directa dels representants. Si a l’Assemblea hi pot assistir i tenir-hi dret de votar i de ser votada tota persona adherida que hagi pagar els 20 euros de quota, som davant d’un procés com el de Reagrupament, però que podria comptar amb molts més adherits i posar-los, per tant, en escac com a força majoritària en la lluita per la unitat.
Caldrà estar atents a l’evolució dels fets a cada minut –mentre redactava això he rebut un altre correu de Solidaritat Catalana– i tenir presents les condicions del contracte amb cada projecte. Un correu de SCI del dia 27, per exemple, assegura que “Impedirem que sumi i es
formi un tercer tripartit a Catalunya, i no donarem suport a un Govern on hi
participin partits d’obediència espanyola.” CiU és un partit d’obediència espanyola? I Esquerra? I el PSOE-C?
Pendents de resoldre alguns d’aquests dubtes, el fet que el dia 11 tothom pugui votar el seu candidat preferit en una votació transparent és un reclam potent que pot convèncer fins i tot els qui ja van fer el mateix a Reagrupament per triar la direcció que va sortir de la primera assemblea. Fer això amb 3.000 socis és una cosa. Fer-ho amb 30.000 n’és tota una altra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Xavier,
Per a votar al teu candidat preferit aquest i tu heu d’apuntar-vos a una web i pagar 20€, sembla poc per tanta responsabilitat 😉 (escollir la candidatura que ens portarà la independència), però pot semblar molt per alguns primeres espases que segur que no jugaran a aquest joc a no ser que tot estigui arreglat.
Em sorprèn que ara siguis partidari de llistes obertes quan són totalment incompatibles amb la idea d’unitat de tots els independentistes. Com pots fer pactes amb llistes obertes?
Per cert a RCAT a la primera assemblea es va escollir la direcció que ha treballat per a presentar una llista i moltes més coses a la tercera assemblea. Aquí es vol fer, en teoria tot el mateix dia i anar a la manifestaciò per la tarda i amb llistes obertes per a fer unes llistes tancades i amb paritat de sexes. Ho veig tot una mica complicat i improvisat. Van començar dient que votarien 10 persones de cada associació local però ara sembla que la cosa ja no serà així. També van començar fent una crida a tots els partits com un SI.2 i quan ningú respon, co tothom podia imaginar, fan un RCAT.2.
Comprometre’t amb una causa va molt més enllà de pagar 20€ per escollir una llista i sinó pregunteu-ho a la majoria d’associats-voluntaris de RCAT?
Salut
Avui teniu festa per Arenys, que vagi bé!
Crec que l’encertes amb aquest article Xavier. Jo he estat reagrupat per més d’un any, i ara me n’esborro: els errors que ha fet Reagrupament han estat molts, i ara tenim un altre moviment que pot unir molta més gent. Esperem que no cometin els mateixos errors els de Solidaritat Catalana ara.
Un problema amb Reagrupament és que l’única elecció que vam fer els reagrupats fou la de la junta a la primera assemblea. Això va acabar malament amb les dimissions, i a partir d’aquí les decisions han estat des de la cúpula, el mateix que es critica en els partits parlamentaris: ara Reagrupament presenta una llista que és la que ha decidit en Joan Carretero. És ridícul, per tant, que no vulguin acceptar ara deixar sense efecte aquesta llista i participar en l’elecció de la llista de Solidaritat Catalana democràticament.
L’únic que tinc clar és que si no hi ha una candidatura independentista unitària, votaré CiU.
Rcat va fer els deures fins al Febrer del 2010, en aquestes dates es va començar a gestar el “Manifest 12 d’Abril”, el que no ho vulgui veure així està desinformat. Suma Independència i Catalunya Acció no varen voler en el seu moment adhesionar-se a Rcat i en aquest moment sembla – perquè encara no està solidifcat – que juntament amb altres (PRC, Verds, Crida, PDD, ect) presentaràn una coalició (manquen fer llistes i el que supossa) mitjançant el Manifest 12 d’Abril, tot això ho veig dificil de solidificar en pocs dies i no crec que a la Roda de Premsa del 28 estigués tot tan “mastegat” com deian, la prova és el seguiment que tothom por fer en les seves pàgines web. En la meva opinió és una fugida endavant perquè estan perdent el tren i un protagonisme recolçat per unes signatures (100) i unes adhesions (X) que no sabem exactament perquè les volen, tot és un misteri i per acabar-ho d’adobar el gestor del Manifest 12 d’Abril és un coordinador de Rcat que va presentar la seva dimissió fa un dies per manca de transparència en la gestió de Rcat o emprenyat per que Rcat no volia participar en la seva iniciativa.
Per aquets motius la Conferència Nacional del Sobiranisme (Manifest 12 d’Abril) està envoltada de despropósits entorpint el procés de les forçes independentistes. Des de la seva difussió el 17 de Maig fins avui encara no h’assolit el seu propòsit.
Per altra banda apareix SCI i es troba l’ambient enterbolit per Rcat i el Manifest 12 d’Abril, en veure la situació opta pel camí del mig i em sembla mol bé, poques coses podia fer. Per arribar a un acord Rcat i SCI jo crec que manca temps i tot és possible, tot i que la questió llistes pot ser el més gran impediment. Per tant ara com ara estic amb en Xavier Mir i el seu escrit, és la realitat al dia d’avui.
Doncs jo estic PREOCUPADÍSSIM per com van les coses. Vaig veure el vídeo entrevista de Partal a Laporta i m’he quedat de pedra. AIXÒ NO ÉS SERIÓS,senyors! Arriba a afirmar la bestiesa insòlita en una persona responsable,que el mes de gener podem ser independents. I QUI PAGARÀ LES PENSIONS ALS NOSTRES AVIS??? La independència és un tema massa seriós per donar-ne lideratge a simplistes. Primer cal fer el referèndum i després iniciar la negociació amb l’Estat supervisat per un organisme internacional.I la declaració d’independència es fa al final del procés. I sinó és així,ha de ser semblant a això. PERÒ MAI DELS MAIS es pot declarar la independència de manera unilateral sense tenir els diners o l’acord internacional per exigir-los a l’actual Estat. Aquesta febrada independentista,i perdoneu, ens farà RETROCEDIR. Haurem d’esperar al proper cicle electoral (el 2018 !!!)…. Això em porta a pensar que SCI serà una mena de revulsiu per demostrar a CiU que el mossega sinó fa el pas, i consolidarà a mig termimi a CiU i a ERC com a partits responsables que són els únics de portar un procés independentista,buscant aliats europeus en primer lloc,establint tot el llistat que s’haurà de negociar (des del Parador de Vielha,a TV3 que és un tercer canal propietat de l’Estat,la devolució de la part patrimonial que ens pertoca d’ambaixades,exèrict,…).El 2003 Catalunya va donar la campanada amb ERC i l’inici real de l’independentisme polític. En aquesta segona fase caldrà preparar el país i consolidar formació per a tenir un cos diplomàtic,gent preparada a tots els nivells per a construir l’Estat. No serà fins la tercera fase en què serem capaços d’obtenir-lo i ho farem amb els nostres partits polítics i no pas amb una crida de gent conscienciada i,amb perdó,potser allunyada de la realitat del país. Així ho veig jo,
Jo també crec que Solidaritat és la més ben posicionada, amb més possibilitats electorals, però si no s’uneixen tots dividiran els vots i no entraran. El sistema d’elecció em sembla bé. Però i la unitat?
Jo vaig estar a la presentació de Vic i n’he fet una crònica amb algunes crítiques. Avui he fet un altre text, després del comunicat, no massa optimista.
Espero que el diumenge o en posteriors dies hi hagi millors notícies.
M’ha agradat molt llegir-te, per la claredat expressada. I perque en poques paraules has posat el dit en la llaga. No hi ha alternativa possible, ara. Gràcies.
M’atreviré a esvaïr-te dubtes: partits d’obediència espanyola són aquells que tenen la seva seu central a Madrid. Jo vull entendre-ho així, tot i que també crec que sovint d’altres partits actuen com si tinguéssin alguna mena d’obediència.
Reagrupament sembla que no s’ha pogut treure l’etiqueta de “rebotats d’Esquerra ” i, pels motius que sigui s’ha quedat estancada.
A la Conferència Nacional també hi ha rebotats i emprenyats amb Reagrupament la qual cosa, dóna mal rotllo i poca confiança. Més aviat semblen una quants amics que s’han posat d’acord però tenen escassíssimes possibilitats de créixer gaire més. Els veig amb possiblitats limitades.
En canvi, Solidaritat Catalana, semblen la solució ideal. No neixen rebotats ni contre ningú (a diferència dels altres dos ). Proposen un sistema 100 % democràtic on hi cap tothom, que permet que entrin, també, els altres dos en tromba (això és molt important) i cadascú pugui votar els seus. I finalment -digue’m-ho sense embuts- el fet d’estar encapçalat per figures mediàtiques i amb molta experiència – serà un punt que jugarà a favor.
Endavant, doncs, la Solidaritat Catalana per la independència.