Que l’opció de Solidaritat Catalana per la Independència hagi pres un possible avantatge com deia
dissabte no vol dir que tot plegat estigui dat i beneït. Hi ha més factors en joc. Avui es publica una entrevista a Alfons López Tena a
Nació Digital –pèssimament transcrita, per cert– en la qual li pregunten: “Es pot plantejar una candidatura per la independència
sense ideologia, només amb la independència com a base?” Ho subratllo perquè sembla que la pregunta dóna per fet que és el que pretén SCI, però jo no ho tinc tan clar. Sabent que tant López Tena com Laporta són liberals, és normal sospitar que el liberalisme tindrà un pes notable en la coalició si ells hi han de ser al capdavant.
Una altra cosa és que diversos sectors de l’independentisme deixin de considerar com una amenaça l’assemblea programada per al dia 11 de setembre i passin a tractar-la com una oportunitat. És a dir, que es facin de SCI, que paguin els vint euros i que hi portin els seus candidats. No podem descartar, per exemple, que un Joan Carretero mateix, tot i haver estat ratificat ja pels socis de Reagrupament, decidís desafiar els seus aparents competidors entrant dins la seva assemblea amb els milers de socis de Reagrupament donant-li suport. A més vots, millor situació a la llista.
I qui diu Carretero diu qualsevol altra persona. Si l’assemblea del dia 11 es convertís en l’assemblea de l’independentisme fins ara extraparlamentari, en l’assemblea on tothom, en igualtat de condicions, pot presentar candidatura i votar el seu candidat, Solidaritat Catalana només podria ser l’encarnació del liberalisme independentista si aquest en fos el resultat fruit de la democràcia directa. Si en sortís amb més vots un candidat clarament d’esquerres, ja no podríem dir això i es visualitzaria sense sospites el caràcter transversal i unitari de la proposta.
De moment, però, no veig que l’entorn de Reagrupament estigui per aquesta estratègia. Al mateix Nació Digital Cardús ens diu que “La unitat no fa la força“. I Carretero va formular, dissabte a Arenys de Munt, aquesta proposta de coalició amb SCI i ERC que, lògicament, Esquerra li ha demanat que detalli. De moment sembla que més aviat anem cap a una cimera posterior, amb els processos d’elecció ja tancats, on concorrin totes les parts en cerca d’unitat. El joc d’escacs serà intens i apassionant.
Tinc la sensació que estem perdent el temps. No es pot formar un partit polític per presentar-se a unes eleccions sense unes bases polítiques i ideològiques clares i consistents. Estan enganyant a la gent i això em sap molt greu. S’estan precipitant i en comptes de sumar restaran. Puc arribar a entendre les presses d’en López Tena ja que no se n’ha sortit de fer un gir independentista a CiU. No entenc de cap manera a l’Uriel, si no és per un ànim de protagonisme personal. Em sap greu perquè jo pensava que podia ser un bon líder polític d’ERC. De Joan Laporta només puc dir que ha estat un gran President del Barça i que ha demostrat la seva aposta per la Indepenència, però una Nació no és com un club de Futbol. Sabeu una mica d’Història? Sabeu que va passar amb Solidaritat Catalana de principis de s.XX? Doncs que després de tenir un gran èxit electoral quan es varem posar a governar al cap de dos anys es tiraven els plats pel cap.
A les eleccions s’han de presentar partits amb les ideologies molt ben marcades i que ha més siguin Independentistes i ens agradi o no en aquests moments l’únic partit ideològic i independentista és ERC.
Perquè encara algú creu que CiU pot arribar mai a ser independentista? Fa molts anys que ens enganyen i ja seria hora que no li donéssim més oportunitats. Si Solidaritat Catalana per la Independència ha de ser el partit Independentista liberal de Catalunya, endavant, però si no és així ens equivoquem i restàrem en comptes de sumar.
I si no al temps….
Entre una cda a la unitat i una altra, van passant els dies i res canvia. Al final, se’ns tirarà el temps a sobre i no haurem fet res.
Si, si.. el p*to joc d’escacs serà apassionant !!! i mentrestant la punyetera independència que reclamem els seus votants s’en anirà a norris…
I sabeu per que?? Doncs per que ni sumats aconseguiran el milió trecents-mil vots necessaris per proclamar-la !! Vet aquí.
O sigui… que es deixin de mandangues de “pols” politics de veure qui mana més, i asseguin units als seus experts en màrqueting per que aconsegueixin atreure cap a la idea de votar independència a aquell 20% de votants indecisos que es necessiten con l’aigua de maig.
Dona igual si van units o separats.. si no tenim 68 escons independentistes no tindrem independència. Aixó està clarísim.
He dit. Refer Endums Now
Les persones no són ni botigues de queviures, ni fnacs, ni mercats dels dissabtes, ni cortesingleses, ni porten penjat cap cartell anunciant la seva escala de valors, ni cap pissarra explicant quina idea en tenen sobre determinades coses; segurament seria més fàcil i, malauradament, desitjat per la gent que tot ho vol etiquetat; no poden admetre que hi pot haver una parada que digui “PEIX” i que aquella definició serveix pel lluç, per la sèpia, pels musclos de roca o pels calamars; que a ningú hauria d´importar si el comprador de calamars, a ca seva, els fa farcits i amb salsa de xocolata (de la de pedra).
És alló de perquè coi volem pintors si encara no tenim fonaments?
Molt probablement a principis de Setembre, Montilla dissoldrà el parlament i convocarà eleccions.
No hi ha temps per a més. L’11 de Setembre s’ha de tancar tot. Serà el tret de sortida de la cursa electoral.
Per tant, des d’avui i fins l’11-S s’ha de fer tota la feina pendent que és molta.
No es pot fer, com diu Carretero, negociar no sé què amb Puigcercós i Laporta a mitjans de Setembre. Aleshores, tot estarà dat i beneït. Serà massa tard. La feina s’ha de fer ara, a l’Agost.
Personalment penso que tot Reagrupmanent hauria d’entrar JA en tromba a Solidaritat i, un cop allà, votar els seus. Es el més intel·ligent i pràctic que poden fer. I el mateix li dic als de Suma Independència, les CUP, etc…
Xavier, admiro l’esforç que molts com tu esteu realitzant per bastir una candidatura independentista nova (que no unitària) a les properes eleccions. Però tinc unes preguntes.
Et creus que les eleccions del 2010 seran les de la independència com anuncia el teu bloc?
Si aquesta llista suposadament unitària treu entre 0 i 7 diputats què?
Aguantarà 4 anys amb tants savis i gallets amb receptes particulars?
Si fracassa, voldrà dir que l’independentisme està fatal?
Té sentit una solidaritat catalana que només suma a extra-parlamentaris?
Quin sentit té proclamar la unitat i fragmentar alhora el vot independentista?
Xavier, espero llegir la teva crònica dels resultats electorals. I ja t’avanço que no seran bons. Haureu de buscar culpables.
La única estratègia de fons i els tacticisme polític han de confluir necessàriament en la unitat del mínim comú. La única ideologia vàlida ara és treballar tots plegats pel gran pas que el poble reclama. Els representats i dirigents polítics han de treballar molt i ràpid i sobretot no fer nosa ni posar pals a les rodes.