Blog d'en Xavier Mir

Dijous a la una del migdia, els qui estem apuntats a la recollida de signatures de la IP que la Mesa del Parlament va admetre a tràmit el 8 de juny rebem un segon correu electrònic amb més aclariments sobre la controvertida decisió de revocar l’acord. Aquests aclariments, però, tenen tot un altre to que em sorprèn i em desagrada. Comencen remarcant el mateix que va dir Oriol Pujol a la compareixença de premsa sobre el Sr. Vernet –al cap i a la fi un jurista que constata allò que tots sabem: que l’estatut no dóna més de si– i acaben dient això: “La ILP va ser redactada per un jurista de prestigi com Alfons López Tena, exvocal del Consell General del Poder Judicial, una persona que, evidentment, té bastant més credibilitat i formació que Ernest Benach, polític
sense formació coneguda.” Tot plegat m’ha fet revisar unes quantes coses.

La meva relació amb Uriel Bertran és més aviat escassa. La primera vegada que vaig parlar directament amb ell va ser precisament a la manifestació de Brussel·les de març de 2009. Jo sostenia la pancarta gairebé a l’extrem del tot i quan feia poc que havíem començat a caminar, ell se’m va adreçar i em va dir: “Tu ets en Xavier Mir, oi?” Ens vam saludar i vaig pensar que podria compartir amb ell uns segons d’aquella alegria que a tots ens desbordava aquell dia. Per no anar girant el coll, li vaig demanar que se m’acostés. Van ser tot just uns segons fins que Elisenda Paluzie, que no tenia assignada aquella funció però l’estava exercint per responsabilitat –cosa lloable que diu molt d’ella– va aparèixer davant nostre per comprovar que a la capçalera tot es desenvolupava segons el que estava previst. L’Uriel la va saludar –”Hola Eli!”– i ella, amb un to de “em toca renyar-te però no en sé gaire perquè ens coneixem massa”, va captar-li la sornegueria i li va respondre: “Va, Uriel, que a tu no et toca estar a la capçalera…!”. La resposta de l’Uriel va ser, referint-se a mi: “Ell m’ha dit que m’hi posés!” Mesos després, remirant les fotografies del moment, em vaig fixar en el detall d’aquesta que he penjat.

Uriel Bertran era secretari d’Imatge i Comunicació d’Esquerra fins que en va plegar el juny de 2007, arran de produir-se la paradoxa que impulsés Esquerra Independentista per desmarcar-se de la direcció mentre, alhora, en formava part i hi exercia responsabilitats en àrees els resultats de les quals ell mateix criticava. Un any després, el juny de 2008, la candidatura d’Esquerra Independentista, com la de Reagrupament, no va poder guanyar el Congrés. La democràcia va parlar i Uriel Bertran no va poder ser secretari general del partit. L’endemà del Congrés Nacional, Bertran publicava aquesta valoració al seu bloc a Vilaweb. Bertran torna a guanyar un protagonisme creixent arran de la consulta d’Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009 i posteriorment amb la formació de la Coordinadora, de manera que potencia el seu perfil de representant de la societat civil sobiranista i transversal mentre conserva l’escó com a diputat. Consolida el tàndem amb Alfons López Tena després d’una reconciliació provocada per les diatribes del de Sagunt l’endemà del 13-D i finalment, seguint les seves passes, i quan la Llei de Consultes Populars s’aprova, impulsa la IP per a la consulta.

De la compareixença que van fer ell i López Tena dimarts passat dia 13 per anunciar les seves renúncies, em va sorprendre la victimització i la personalització que en va fer Bertran, que afirmava que el partit l’havia fet recular de l’onzena posició a la catorzena “sense cap tipus de rubor i sense cap tipus de mania per evitar que pugui ser diputat al Parlament de Catalunya i per evitar que la veu de tota aquesta campanya i de tot aquest projecte estigui present al Parlament de Catalunya“. Vaig tenir la sensació que feia el mateix tipus de patinada que dimecres veia en Oriol Pujol, relacionar coses que no tenien una relació directa: la seva relació personal amb el partit i el resultat de la IP, com si en el fons suggerís que l’èxit de la recollida de signatures depengués del fet que ell pogués ser diputat, cosa que evidentment no és certa.

Per tot plegat, ara mateix, i a l’espera de rebre més informacions i de veure més reaccions i de seguir l’evolució que prenguin els esdeveniments, tinc un punt de desconfiança envers Uriel Bertran. Val a dir que tampoc m’inspiren una gran confiança persones d’Esquerra com Puigcercós, Ridao o Vendrell, però una cosa no treu l’altra. Ara mateix la meva intuïció veu més en la reacció de Bertran un pretext per marxar d’Esquerra i integrar-se en alguna altra coalició independentista en formació que no pas un gest honest i conseqüent, sobretot tenint en compte que la diferència respecte de López Tena és que a Tena el seu partit el traeix tant a la ILP prevista com a pla B com a la IP mateixa, mentre que Esquerra no falla en la IP, on Benach es queda sol defensant-la. És legítim que Bertran aspiri al lideratge polític per altres vies, però el que intueixo i no m’agrada és que es faci servir un espai transversal com la Coorddinadora per al Referèndum per començar a fer campanya contra els partits i per atacar el president del Parlament de la manera que ho fa el correu que s’ha enviat. Es podia mostrar la mateixa decepció amb unes altres paraules.