Com ahir, abans de llegir l’apunt, vint segons per a la publicitat de recepció voluntària (recordeu que si us agrada teniu plena llibertat per encastar-lo on vulgueu): El vídeo de l’anunci d’avui, el d’ahir i el que vaig penjar dijous passat, així com d’altres que espero que puguin anar venint, formen part d’una sèrie de
Fa uns anys hi havia la percepció que el moviment ciutadà que havia esclatat a la mort de Franco s’havia anat esllanguint. Hi havia desencís. Hi havia acomodament. Hi havia inèrcia i desinterès en la política. Va semblar que el moviment de la Crida trencava força aquella dinàmica, però la realitat tossuda d’un govern pujolista
Des de l’any 2003 en què vam posar punt i final al pujolisme, la política catalana es troba en una fase de transició, d’interinatge. Venim d’una llum vella i caminem cap a una llum nova, però a l’entremig toca crepuscle. A vegades és una esplèndida posta de sol plena de bons auguris i a vegades
Avui, dia de Reis, es veu que un diari que es llegeix força al país veí ha publicat un article titulat “El problema español“. El signava Juan-José López Burniol. Sembla que aquest senyor entona allò del “vostès tenen un problema”, però no fa com el president Maragall, per al qual el problema era el 3
Superat -i amb bona nota- el 13-D, ara encarem el 28-F com una nova oportunitat per tornar a fer màrqueting, tècnica i musculació independentista. Ja han anat apareixent apunts en què, més enllà de valorar positivament els resultats, es comença a explicar quins aspectes han funcionat millor i per tant convindria copiar. És evident que
Permeteu-me aquest capgirament lingüístic, però a vegades no aconsegueixo entendre per quin motiu tenim expressions negatives com “anar de mal en pitjor” i no en tenim que expressin la idea simètricament oposada. Em resisteixo a creure que el nostre poble és secularment pessimista per molt que pugui tenir la mateixa experiència que qualsevol de vosaltres
Com en un combat d’esgrima o de boxa, demà tindrem el primer de set assalts, al final dels quals ja tindrem l’estat que ens fa falta i que la majoria volem. Lògicament, hi ha hagut altres combats abans. No fem sinó prendre un relleu que ha perviscut al llarg de segles, més enllà de dictadures,
El pensament unionista ens vol fer creure que la democràcia és allò que digui la constitució espanyola, quan en realitat (és trist haver de dir coses tan òbvies) la constitució és una concreció possible de la democràcia, una manera d’entendre-la com tantes altres. I justament perquè sigui un punt de partida per al desenvolupament polític
Fa unes setmanes, el debat era què havíem de fer si es convocava una manifestació de resposta a la sentència del TC. Si s’acaba fent, mantinc la meva posició personal: hi aniré i, al marge d’allò que digui la pancarta i qui hi hagi al darrere, jo cridaré ben fort el nom de l’única sortida
Ara que ja han publicat l’editorial conjunt, ara que ja han fet història i, diguem-ho tot, han protagonitzat un nou intent (quants en portem ja?) de distreure l’atenció de l’única cosa que realment els preocupa i que són les consultes del 13-D i posteriors; ara, doncs, seria bo que, així com ells demanen dignitat als
Aquesta setmana ens ha sorprès força l’editorial conjunt apel·lant a la dignitat. Sempre és bo que s’obri un altre front en què l’esperit unitari, com a Arenys de Munt el 13 de setembre, faci passes endavant. És un altre petit avenç. Però no és pas suficient. També l’Estatut semblava un avenç respecte de l’anterior i
Un altre bon vídeo que cal fer córrer. A més, això de “la lengua de Cervantes” com a metàfora de la llengua castellana cada dia em fa més gràcia. Riurem. Riurem molt. Us ho asseguro. Ja heu provat de fer cerques al CORDE en la línia d’allò que escrivia dimecres? Proveu-ho, per exemple, amb les
La campanya que es va presentar el passat dia 11 de l’11 a les 11 va tenir un primer impacte mediàtic en diversos mitjans nacionals i estatals, però ja sabeu que només és el punt de partida. L’agenda de la independència és força atapeïda d’aquí a final d’any i fins i tot més enllà. Tant,
Fa temps que algú ens ha d’agredir com a societat i està esperant el moment més adequat per als seus interessos. Fa temps que esperem que un grupet de persones en nom de les lleis nacionalistes espanyoles ens diguin que, malgrat que vam fer els deures com a bons nens i nenes que som, ens