El
mes passat em feia creus que per primera vegada aquest bloc tingués més de 40.000 visites. No va ser fins al
desembre de 2009 que es va superar el llistó de les 30.000, que ja em semblava molt després de pràcticament quatre anys. El gener d’enguany feia una estirada més i
superava les 35.000, però els mesos següents havien de portar per força a una frenada. Al
maig tornava a quedar per sobre de les 30.000, però la sorpresa va ser que l’estirada del juny em portés directament a les 40.000. Ara tancarem juliol amb més de 50.000 visites. No és una evolució lineal. El comportament estadístic del bloc és objectivament extraordinari. I no us explico tot això perquè em digueu que sóc molt maco o, al contrari, que sóc un cregut. Us ho explico perquè em sembla evident que reflecteix alguna cosa que està passant a la política catalana i que em fa pensar que l’agost i el setembre poden fer visible un procés revolucionari que moltes persones encara no veuen, però que jo, honestament i a risc d’equivocar-me, veig amb una claredat esborronadora.
Diverses enquestes han dit ja que el suport a la independència frega el 50 % de la població. Més de dos milions i mig de persones, doncs, volen que Catalunya sigui independent. I a la tardor hi ha eleccions. Una evolució lineal de les representacions mentals que condicionen el comportament polític farien pensar que aquests dos milions i mig es repartiran entre CiU, Esquerra, alguns a ICV-EUiA, alguns a Reagrupament i alguns a l’abstenció. Aquest era l’escenari abans de la sentència del TC i de la manifestació del 10 de juliol.
Tanmateix, els processos revolucionaris es caracteritzen per la capacitat d’alterar de manera ràpida i successiva els diversos elements que caracteritzen la nostra representació de la realitat. Vam tenir-ne indicis amb les consultes sobre la independència: el sol fet de posar les persones davant de l’urna els feia prendre consciència, decidir i sentir-se satisfets de la decisió en qüestió de minuts i de manera massiva. Ara és hora de pensar què hauria de passar perquè puguem ser independents després de les properes eleccions. Fem una llista, si voleu. Molts de nosaltres diríem ara que 68 diputats independentistes són absolutament impossibles. Però no han de ser pas independentistes profunds ni històrics ni res. En tenim prou que siguin independentistes funcionals. I potser no ho són d’entrada, però ho serien en determinades circumstàncies.
No us puc pas dir quins estadis seguirà aquesta revolució perquè per això és una revolució, però sí que us puc dir que la veig. Claríssima. I que la independència arribarà a la propera legislatura sense cap mena de dubte. Els qui pensen que el país no està madur què faran? Hi ha dos milions i mig de persones que protagonitzaran aquesta revolució amb els seus vots.
… i això que sóc ateu
Sincerament, m’agradaria veureu com tu, però no sé si és per prudència però no ho veig tant clar: encara ens han de fer ballar el cap un bona estona, tant els representants polítics parlamentaris com els nous aspirants.
Espero, desitjo, equivocar-me i haver de donar-te la raó.
Ara me´n recordo d´uns que també tenien moltes presses, allà per 1936, de fer la revolució i al final no van fer la revolució, van perdre una guerra i els Països Catalans vam viure sota genocidi legal i declarat durant 40 anys. Pel que fa a les enquestes, no me les crec massa. En el millor dels casos estem en una empat tècnic entre el si i el no a les comarques pertanyents a la Catalunya autonòmica. I si de resultes d´unes eleccions, on el més probable és que hi hagi un 50% d´abstenció o més, per molt que tinguis 68 diputats “proclamacionistes” declarar la independència i ens quedem tan amples no sé si és suicida però com a mínim una maragallada, si. Encara s´ha de construir una majoria social ampla i consolidada en el temps (totes les generacions) i al territori (a totes les comarques i capitals). I mentre l´anem construint, avancem i anem aconseguint les lluites inmediates del moviment. I quant sigui el moment, potser en la successió del rei joan carles quan mori? Però d´aqui a tres mesos, per molta propaganda dels de sempre, no hi haurà cap declaració de res. I, per cert, millor que revolució, transició cap a la independència. Encara que les transicions poden ser revolucionàries, si a la tieta Josefina, votant fidelissima de CIU li dius que independència és revolució, s´amagarà sota el llit i amagarà els cèntims i les joies a Suïssa. etc
Es obvi que tot avança a gran velocitat. Agafant només el mes de Juliol tenim : 1r La sentència del TC. 2n. Les mogudes en el si dels partits. 3r. La mani del dia 10 amb les conseqüents reaccions a Espanya, 4rt. El reconeixment de la justicia internacional dels procesos d’independència. 5è. L’enèssima retallada espanyola. Aquesta vegada, les inversions. 6ê. La proliferació de candidatures independentistes. 7. La prohibició de les corrides i les seves conseqüències …… pufff ! en un mes només….brutal !!!!
Penso que ara toquen vacances. Ens convé, calma, descans, tranquilitat i reflexió fins a finals d’Agost. Després hi tornarem.
Estem eufòrics, potser massa. Segurament patim una certa borratxera que passarà.
Sobre si proclamarem la independència la propera legisltura, prefereixo ser prudent. Ho veig difícil però no impossible. Possible ho és, probable no.
Però això ara no ens ha de preocupar. L’important és que bufen vents favorables i és vital fer les coses ben fetes.
Com que l’assumpte és aconsseguir 68 escons al parlament, només se m’acud una manera.
1r. Les candidatures: Conferència Nacional Sobiranista, Solidaritat Catalana i Reagrupament s’han de reunificar JA ! Fora personalismes, fora interesos personals…! UNITAT JA !
2n. Un cop això, seria molt i molt recomenable una coalició d’aquests amb ERC on quedés clar que Esquerra és el germà gran de tot plegat. Podria fer-se una coalició al estil de CiU.
Només d’aquesta manera veig alguna possibiltat d’aconsseguir els 68 escons. Altrament ens haurem d’esperar quatre anys.
Respecte a l’increment de visites del bloc és obvi que la causa principal és l’ebullició política que hi ha. Tot i així, tú Xavier, també tens el teu mèrit, sens dubte. Per la teva tenacitat i per la brillantor d’alguns dels teus apunts independentment que no sempre hem estat d’acord.
De debó que alguns viviu en la vostre propia bombolla. 2,5 millions de catalans que volen la independencia? D’on treus aquestas enquestas? Siguem una miqueta realistas. La opció independetista segueix sent netament minoritaria. I confondre la defensa de Catalunya amb al moviment indendetista no es menys brut que el que fa el pp.
Revolució dius. Una revolució seria que passesim a la classe política i als poders econòmics que la sostentan per la guillotina. Als espanyols i als catalans. Que han estafat a tota una generació. Aixó es una revolució.
Com a oracle no et guanyaràs la vida.
Jo també he tingut un pic de visites força bèstia (però lluny de les teves) al meu blog però veig que això malgrat i que s’accelera ens quedarem curts, potser uns mesos més ens haguessin donat més espai per a organitzar-nos millor, Reagrupament i sobretot Solidaritat Catalana arriben una mica justets a la cursa pel Parlament.
En qualsevol cas jo crec que si aquesta no és la de la independència ho serà la propera amb molt alta probabilitat, això no s’aguanta massa més, ho veig parlant amb alguns amics i als missatges del facebook com molts dels meus amics estan ara obertament fent crits d’independència, ara el més difícil és construïr alternatives als partits del Parlament que garanteixin treballar per la independència sense hipoteques i que donin confiança a la gent per a que les escullin.
S’obre una finestra a la independència, d’això no hi ha cap dubte.