Tornant a Mas, doncs, segur que recordeu el problema i la preocupació que em va generar el que va dir a la darrera Doc Session. Aquella decisió seva, aquella determinació a decretar la immaduresa del nostre país a l’hora de poder assumir amb garanties d’èxit un referèndum d’independència durant la propera legislatura, m’obligava a posicionar-me contra la seva coalició, però amb l’esperança que, no sense costos, rectificaria. Si Artur Mas reclama l’esperit i el lema del 10 de juliol, això vol dir que és més a prop de rectificar i de poder-se comprometre a la celebració del referèndum.
Si ho fes, trobaria el suport d’Esquerra, perquè és públic i notori que aquesta és la condició que han posat per formar govern. Sigui quina sigui la quantitat d’escons que finalment obtinguin els de Puigcercós, estic segur que sumats als que pugui obtenir CiU farien la majoria absoluta. I probablement hi podríem afegir els escons que obtingui la nova candidatura o coalició independentista que s’està gestant. I, vista la situació, potser s’hi afegiria també ICV si es deixés guiar pels bons consells de Raül Romeva. La quantitat d’escons compromesos representaria l’àmplia majoria que demana Mas i encara hi hauria temps i ocasió per executar el full de ruta acordat –que s’hauria d’acordar justament ara, a l’escalf del 10 de juliol i abans de les eleccions.
Cerquem aquesta unitat, doncs, però preparem-nos per si els socialistes la boicotegen, perquè no pot ser que tots hàgim de dir que el rei va elegantment i ricament vestit si, en el fons, i tothom ho sap, s’ha quedat en pilota picada. I encara un darrer apunt sobre l’honestedat: posem límits i objectius clars i transparents a les expectatives de la reunió amb Zapatero perquè, de fet, l’home ja ha dit que el tema està tancat per a ell i no podem eternitzar les coses. Qui vulgui continuar esprement les possibilitats de l’estatut d’autonomia tindrà la seva oportunitat d’expressar-ho al referèndum votant NO a la independència.
Afegitó a 2/4 d’1: No us perdeu tampoc l’entrevista de Cuní a Jaume López, en la qual sentireu també coses que vénen al cas d’això que dic, com ara que “No cal fer independentistes perquè surti un sí en un
referèndum d’independència”, cosa que ha de tenir molt present Artur Mas.
Nova actualització a la una del migdia: una de freda i una de calenta.
Actualització a 3/4 de 2: Alfons Molons explica això del rebuig de CiU a la ILP i l’ACN publica una piulada en què diu que Alfons López Tena dimiteix com a conseller nacional de CDC. Hi insisteixo: tot s’està accelerant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es veu que ara resulta que el parlament rebutja que fem un referendum d’independència. Flipo. Ara si que no entenc res. Algú m’ho pot explicar si us plau ?
Ara sí que estem a les portes d’un possible canvi parlamentari. Demano als Sr.Uriel i Tena que tranquin amb els respectius partits i vagin a per totes. Ells poden liderar una llista creïble a les properes eleccions que amb sentit comú hauria de comptar amb el recolzament de Rcat i DC, justament perque el seu lideratge serà molt més creïble que el d’en Carretero o d’en Laporta. Som-hi! Som molts que ho estem esperant. ERC i CIU han perdut el seu tren. El país no pot esperar-los! Més val prescindir d’unes eines que s’han mostrat obsoletes. Avant!
Hòstia, amb perdó! Si el López Tena es suma a una candidatura amb l’RCat de Carretero i la DC de Laporta, la revolució ha començat. I dic revolució en el sentit que li donava Locke (tornar a les coses al seu lloc, fer justícia).
Jo amb això,i perdoneu,no he cregut mai que el referèndum s’hagi de fer a partir d’una ILP. No ho trobo seriós. Amb això dóno la raó al criticat Carod que sempre ha defensat les Institucions polítiques catalanes com a les úniques legítimes per convocar el referèndum,i no pas un grapat de signatures. Això de’n Tena i en Bertran ha estat bé mentre ens distreiem i hem arribat a un punt en què podem fer el ridícul. Com a Barcelona ciutat,on podem caure en ser la riota de tota la premsa que aquests dies ha parlat de nosaltres. Siguem seriosos.
Tampoc crec amb partits com Carreteros o Laportes. Es més: estic segur que acabaran com el PI de Colom. I els dóno zero diputats. Crec que la independència bàsicament necessita d’una CiU amb menys de 55 escons,una ERC que superi els 20 escons,i una desfeta socialista que provoqui la fugida dels federalistes del partit,sobretot a partir del 2012 que és quan el PP pot tenir majoria absoluta a l’Estat actual on estem. Es al 2014,doncs,quan considero que el PSC estarà consumat el seu trencament amb el PSOE,i que també ICV pot fer el gran pas. No hem de tenir pressa sinó saber guanyar. La independència ens la duran els actuals partits i no pas uns altres.
D’altra banda aniré insistint en la idea: NECESSITEM una dimensió europea,i hem de començar a treballar junts amb Escòcia i Flandes. Mirar molt bé els calendaris electorals i les evolucions d’aquests països per tal de fer coincidir en el temps els 3 referèndums. No cal el mateix dia (que seria espectacular) però sí el mateix temps polític.
Jo tampoc tinc confiança amb els partits i la classe política. Però tinc prou de maduresa com per saber que igual es poden perdre vots en candidatures testimonials. Es la democràcia,i m’aguanto. Però l’endemà de les eleccions,penso dir en veu alta a tots els reagrupats: ens heu fet mal perquè sou infantils.
Ja se li veia a la cara al Benach que la cagaria. A part de cara de tibat, potser d’aguantar-se les caguetes que li estan venint, semblava que estava emprenyat amb tots els manifestants i posava distància amb tots els altres presidents, sobretot, en Barrera. Ja m’ho ensumava tot això…