La IP anirà endavant. Es recolliran les signatures que calen i amb escreix. I potser es podran lliurar abans no acabi la legislatura vigent. Això ens permet, amb tota certesa i seguretat, seqüenciar en tres etapes les conseqüències de l’inici d’aquest tram final. La primera és l’admissió a tràmit amb els vots de CiU, ERC i ICV, que ha deixat els socialistes al costat del PP i els ha fet perdre més centralitat encara. La segona serà el moment que s’hagi de votar al Parlament si el referèndum es fa o no. No pas per quina opció de vot farà campanya cada formació política, encara, que això és justament la tercera etapa.
CiU ha superat la primera etapa. Donarà el sí a la segona? Ara mateix, i us asseguro que això m’alarma moltíssim, crec que no. Si llegiu el tercer paràgraf de la resposta que Artur Mas va donar a una pregunta meva us trobareu això: “…defensarem que Catalunya ha d’exercir el dret a decidir en aquelles qüestions que apleguen majories socials més àmplies. I, en aquest moment, la independència no és una d’elles.” S’entén? Oi que sí? I no ho trobeu alarmant?
Com que la pregunta que proposa la IP per al referèndum és, a la pràctica, la independència, i com que CiU no creu que aquesta sigui una qüestió majoritària, ens podem trobar –de fet hem de comptar-hi– que quan finalment es voti al Parlament si es convoca el referèndum o no, els diputats de CiU, en bloc, siguin els que finalment siguin, hi votin en contra.
Davant d’això, ignoro què farà Alfons López Tena, militant de CiU i ànima de la jugada, però sé què faré jo, que he tingut d’Esquerra, un cop més, la resposta que n’esperava. Si finalment la votació es fes després de les eleccions, em vull assegurar que el meu vot va a parar a una formació que posa els seus diputats al servei del sí al referèndum. Esquerra compleix aquesta condició. CiU no. Més clar, l’aigua. I alerta, que no és una fotesa!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord, malgrat i que és una fita històrica per a que la iniciativa no es perdi hi ha d’haver algú que rebi la patata al Parlament, l’escalfi ben escalfada i se la passi ben cremant al Congreso, a veure qué fan. Esperem que si tot va bé tidrem més d’una opció de partit que doni suport al referèndum. CiU segur que no, la veritat, no sé com Mas pot dormir per les nits…
Hola Xavier,
Crec que tant ERC, com CIU juguen electoralment amb aquesta proposta per desviar l’atenció, i cal veure que suposant l’aprovació al Parlament i el No rotund de l’estat, quin partit s’atrevirà a traspassar la legalitat espanyola i donar el pas. De moment ni un partit ni l’altra han demostrat que ho vulguin fer. Per tant no s’hi val amb separar bons i dolents en aquesta qüestió. El que cal es una llista unitària independentista que entri amb força i no entri amb aquest cercle vicios que han entrat aquests dos partits amb la qüestió de la sobirania.
Una salutació cordial
Albert
Hola Xavier,
Crec que donar a conèixer la teva aposta per ERC es totalment respectable, ara sempre basada en fets reals, i em sembla que hi ha molts interessos electorals en la proposta de l’IP presentada, tant per part d’ERC, com de CIU. Una vegada arribi al Parlament, i suposant que s’aprovi i evidentment el NO rotund de l’Estat. Cal veure quin partit s’atreveix a traspassar la legalitat espanyola i donar el pas, i de moment ni un partit ni l’altra han demostrat que ho vulguin fer. Per tant la clau es l’entrada d’una llista unitària independentista al Parlament amb tota la força. De moment dels demes poca cosa podem esperar, apart de gestos de cara a la galeria.
Salutacions
Albert
“És el gir copernicà al qual em referia dimecres i que en en Manel Bargalló va malinterpretar –o va fer veure, interessadament, que malinterpretava– en un comentari.”
És un lapsus mental i normal atès la dificultat d’entendre la política dels dirigents d’ERC.
Vaig ha escriure un article al meu bloc, responen-t’he
Salutacions cordials
Manel
Benvolgut Xavier,
Esquerra Republicana de Catalunya no ha fet cap gir copernicà. Sempre hem pensat, defensat i treballat pel mateix, malgrat el soroll. Des d’Esquerra hem treballat des del Govern per impulsar i aprovar la Llei de Consultes Populars, agafant el relleu de la feina feta des d’Esquerra al Govern l’anterior legislatura on vam treballar per incloure competència en matèria de consultes populars dins el nou Estatut. Amb l’aprovació de la Llei de Consultes ens hem dotat d’una eina jurídica que ens permeti exercir el dret de decidir. I en aquest sentit, és significatiu que la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la independència hagi decidit fer ús de la Llei de Consultes per presentar la IP, perquè és un reconeixement a la bona feina feta per Esquerra en aquests set anys al Govern.
I a tots aquells que critiquen la Llei de Consultes i/o que estan preocupats pel fet que sigui el govern espanyol qui hagi d’autoritzar la consulta… només dir-los que s’atreveixin a denegar-la. Si entre tots vam saber articular una potent resposta quan el govern espanyol va intentar prohibir la consulta no oficial del 13-S a Arenys de Munt, resulta fàcil d’imaginar l’impacte sobre l’opinió pública catalana i internacional que tindria una negativa del govern espanyol a autoritzar el referèndum.
Hem recorregut molt camí, però encara queda molt camí per recórrer. Perquè malgrat el soroll, sabem d’on venim i sabem on anem.
En aquest moment històric,cal demanar a ERC que sigui generosa i faci una OPA a tots els sectors independentistes del país. M’agradaria escoltar a Puigcercós dient que vol veure al Parlament a diputats de la Cup,de Carretero,de la PDD,plataformes,etc. donant el SÍ al referèndum…i que per això els ofereix incorporar-se a la llista electoral.
No hi ha més sortida que aquesta.
Perquè sinó ens trobarem amb una ERC amb 17 diputats enlloc dels 30 que hauríem d’assolir.
ERC ha d’esperar,però,la sentència de l’Estatut per certificar que l’estació federal no exisiteix i que es baixen del tren…La metàfora de que ERC pujava al tren federal era entenedora i explicava el perquè del pacte: abans de sortir d’Espanya calia demostrar que Catalunya feia una proposta de convivència dins Espanya i que aquesta no accepta i és impossible.
Què proposarà CiU després de la sentència? El concert econòmic si ni tan sols han aconseguit l’Estatut?
El documental Adéu Espanya? portava als crèdits el suport (diners) de la vicepresidència del Govern. Avui La Vanguardia i El Periodico acusen a Carod de malgastar diners en la promoció de les seleccions catalanes.Catalunya té ambaixades comercials als llocs més importants del planeta. No haurem de reconèixer que la via d’ERC ha estat la més eficaç?
L’independentisme espera en candeletes a un líder messiànic. Però tenim el que tenim i som com som. No podem somiar més. Per tant, s’ha de preguntar als Cardús,als Requejos,a les Gabanchos,als Sanchís i a les Raholes,als si pensen mullar-se i votar per sumar diputats que votin SÍ o es pensen quedar a casa.
Fa molt temps que és obvi que no podem comptar amb CiU per a la independència. LLavors, tenim un problema. Es clar que tampoc podem comptar amb ICV i totes les previsions indiquen que Esquerra treura un mal resultat. D’altre banda, la candidatura que sortirà de Reagrupament + Laporta + qui vulgui, no podem esperar-ne gaire cosa. Es més que previsible que treuran uns resultats minsos.
Bé, la realitat és la que és i està clar que la independència només arrivarà per la pressió popular que ha de ser constant i creixent. De moment, aquesta pressió popular ja ha aconsseguit que Esquerra deixi parlar de concert econòmic i altres collonades i s’hagi posat les piles. Anem bé. Ara cal que aquesta pressió vagi a més perquè s’hi afageixin altres partits.
Tenim la sort que els espanyols ens ajuden i molt. Quan surti la sentència del TC ens faràn un gran favor, sens dubte.
Però falten pocs mesos per a les eleccions i no aconsseguirem, encara, una majoria independentista al parlament. Es important que comencem a assumir això. Per això, hem de treballar durament perque això sigui possible el 2014 i poguem declarar la independència el 2015 o el 2016.
Sento refredar els ànims però això no ens ha de desanimar. Pensem que mai fins ara haviem estat tant a prop.